Hi pensava diumenge, amb la fred sobtada i femenina, a la gironina, escoltant el regal de música barroca que interpretava el trio format amb dos violins i guitarra encapçalat per Pep Massana (Amants de Lulú) davant l'ajuntament, amenitzant el mercat d'antiguitats. Un regal musical i una aportació de civilitat i cultura. Dic que em va fer pensar en el contrast entre la imatge tan suggeridora dels nostres músics i la que traspua de dues declaracions d'aquests dies: Albert Boadella i Ciudadanos (C's) repetien una mateixa frase i una mateixa idea: els catalans es deleixen de veure els tancs arribant a Lleida. S'ha de reconèixer que són contundents. En poques paraules ens volen tocar a fons, dir que som uns arreplegats masoques “que anem de víctimes”. La broma ve, ja ho sabeu, de l'incident de la carta dels eurodiputats reclamant una resposta a la bel·ligerància manifesta del vicepresident dels liberals (?) europeus, l'inefable Alejo Vidal-Quadras. Per cert, quin paperàs hi han fet els socialistes recriminant Maria Badia que s'hagués afegit a la carta (i en Raimon Obiols?). Tan fàcil que els hauria estat mostrar-se solidaris davant qualsevol intent de protagonisme dels militars... Doncs, no, el Rubalcaba i en Pere Navarro la desautoritzen i se n'hi enfoten en una mena de cursa amb el PP sobre qui la té més llarga, la cosa patriòtica espanyola, vull dir. Després han vingut petits detalls de vols d'avions, inspeccions d'embarcacions, res, coses habituals diuen ells, com ara el periodista Carlos Herrera en una entrevista infecta que va haver d'aguantar l'eurodiputat Raül Romeva d'IC.

En fi, que viurem moments complicats, ens voldran confondre i ridiculitzar, diran que tremolem davant els tancs i avions de paper. Que s'hi posin fulles. Per nosaltres La conclusió és fàcil: el procés cap a la sobirania de Catalunya va lligat a la imatge del trio que toca música del barroc, que ens emociona i alimenta i ens forneix per afrontar-lo amb tota la serenor i contundència necessàries... I amb la resposta a les urnes pertinent –per a la sobirania, és clar- en cada moment, el primer, el 25 de novembre.