El temps i els Conway , una obra de teatre de J.B. Priestley, exquisida, amable i punyent alhora, situada en el període d'entreguerres - ja sabeu, el període entre les dues guerres mundials amb la propina de la denominada Guerra Espanyola- reflexiona sobre el pas del temps i les aspiracions d'una família que mai no s'assoleixen.

El temps d'Òmnium Cultural ha arribat als 50 anys amb les aspiracions del seu lema: llengua, cultura i país. Aquests dies es recorda que l'any 1961 cinc homes van obrir un camí procel·lós en l'inici que s'ha anat aclarint i definint fins a comptar amb milers de socis i el respecte de tot el País, és a dir, el de Salses a Guardamar... En aquesta mitja centúria, manta vegades, des d'ÒC i des de tots els àmbits del poeta s'ha hagut de fer front a infinitat d'entrebancs procedents de les espanyes, fins al punt que el temps sovint pren la imatge de la sínia que fa voltes i voltes, aparentment infructuoses, per ser allà mateix. De manera que, amb els anys, es pot tenir la sensació de trobar-nos en carrerons sense eixida, a la manera dels Conway.

Tanmateix, avui, amb la perspectiva i els pressupòsits d'Òmnium i des de qualssevol altres 'ofertes' tenim a les nostres mans, malgrat tots els malgrats dramatitzats o reals, la possibilitat d'alliberar el camí circular de la sínia en què sembla instal·lat el burro català i l'assoliment de les aspiracions nacionals, que vol dir amb la independència cultural i econòmica necessàries, com enunciava la presidenta Muriel Casals, i la independència!, com va bramar bona part dels presents a l'acte de dilluns.

La delegació d'ÒC de l'Anoia era a la celebració de l'Auditori de Barcelona, una delegació que al setembre tornarà a lliurar els premis al Compromís Cultural i començarà un altre curs i continuarà la sínia i, amb totes les energies dels Òmniums i l'energia de les altres 'ofertes', treballarà per trencar el cercle viciós dels Conway i tornar-lo virtuós fins a 'materialitzar' els ideals de la majoria.