I per Sant Jordi, un llibre i una rosa. Massa suat? I tothom hi tornem a caure. I ara hauria d’acabar l’article que m’han proposat de tenir a punt per a aquests dies.

Hem de comprar llibres per Sant Jordi? Hem de fer el gest? En aquesta vida tots en fem, de gestos, i anem passant. Responc les (meves) preguntes: un servidor comprarà llibres aquest dijous d’abril i, amb altra gent, o amb vosaltres, comentarà amb complicitat que no és el millor dia per comprar llibres, però que, ja se sap, per Sant Jordi és bo sortir al carrer i omplir-lo de festa i que això és bo... Allò dels tòpics.

I el cas és que, a l’hora de parlar de llibres, tothom convé a dir que ens trobem en una cruïlla o en el final de l’edició dels llibres tal com s’ha entès els últims temps i des del moment de l’anomenada galàxia gutemberg. El món de la cibernètica evoluciona tant que cada dia de cada dia crema etapes i, no cal dir, això afecta el món de l’edició, com ho testimonien les notícies dels últims avenços, entre els quals per cert han excel•lit editorials d’aquí (amb els primers llibres digitals, els e-books) o l’experiència dels audiollibres originada a l’Anoia (la novetat de l’editorial Llibres de Veu).

I, tanmateix, aquí se suposava que jo havia de parlar de llibres de carn i ossos, vull dir dels que encara es venen a les llibreries i que sigui per molts anys i, sobretot, representa que us havia de parlar amb l’avinentesa de Sant Jordi.

Ja havia respost al principi la pregunta més senzilla: la de comprar llibres en aital festa tan assenyalada per al món català; l’altra pregunta que hi afegeixo ara –quins llibres hem de comprar?– no us la responc perquè no hi tinc cap dret, ni em puc atorgar cap autoritat. Només goso a apuntar-vos un consell: compreu llibres en català. Ah!, m’oblidava del segon i últim consell (ja em sabreu perdonar): que llegim llibres, els del dia de sant Jordi i els que puguin caure al sarró els altres dies de l’any... Arribat aquí hauria d’haver exhibit un parell de cites sobre autors, llibres o lectures, que us il•lustrés i a mi em fes quedar com un entès i un bon aconsellador, però no m’atreveixo a distreure-us de la idea que ja porteu de casa; només, si em permeteu, vull compartir amb vosaltres una frase que recull Presència d’aquesta setmana prèvia a Sant Jordi; és de Josep Pla, recollida pel capellà filòleg Modest Prats: “...(volia saber) si això que escric aguantarà. Hauré pencat tota la vida per una llengua que s’haurà acabat!”. Doncs, això, que compreu llibres, que llegiu, que us ho passeu bé llegint i que compartiu amb tothom “el consell” per tots els mitjans, des dels més pedestres fins als telemàtics d’última generació.

Per cert, quant a les roses, si les volem del temps, ara són les millors per regalar (us ho diu un analfabotànic), però, com els llibres, se’n troben tot l’any i ara, amb les noves tecnologies, en podeu trobar de tots els colors, fins i tot de color rosa. De res.