//Plugins sense CDN ?>
Altres conclusions molt interessants de l’estudi indiquen que les motivacions dels emprenedors per deixar una feina estable i arrencar el seu propi projecte són diverses. Mentre que els emprenedors més joves desitgen convertir-se en els seus propis caps, els que tenen més de 40 anys busquen guanyar més diners. A més, els emprenedors de menys de 30 anys estan més disposats a fer del seu hobby la seva feina, amb la qual cosa mostren una major predisposició a assumir determinats riscos. Això explica, també, que les empreses que tenen als emprenedors més joves al capdavant experimenten un creixement més ràpid pel que fa a la mida i l’estructura.
Des de fa aproximadament un any, a l’Empren-t@ estem duent a terme un programa de mentoring adreçat a emprenedors i intraemprenedors que suposa un termòmetre molt precís sobre l’estat de l’emprenedoria a casa nostra. Amb aquest programa coneixem de primera mà les necessitats i reptes que afronten diàriament aquells que decideixen embarcar-se en un projecte i tirar-lo endavant, assumint un risc i deixant la comoditat d’una feina més o menys estable.
Definir el negoci
Després de treballar durant aproximadament un any en el programa Mentoring podem presentar algunes conclusions força interessants que, a la vegada, ens fan plantejar diverses preguntes. Per una banda el 80% dels emprenedors que han participat en el Mentoring tenen un negoci amb menys de 3 anys o estan en procés de creació. Però a diferència del que pugui semblar a priori, només un 20% busca un assessorament específic en temes de finançament i cerca d’inversió. És evident que tots els emprenedors necessiten finançament i que la majoria cerca les diferents opcions d’ajudes i inversió per arrencar. Però aquesta no és la principal demanda, sinó que busquen més un assessorament en la definició o redefinició del model de negoci, estratègia i marketing.
Aquest Mentoring deixa de manifest, coincidint amb l’estudi de l’Eurostat, que les percepcions que tenen els emprenedors sobre la innovació és molt més accentuada en aquells que tenen un nivell d’estudis més alt. I és precisament per això que es fa tan necessari crear espais on els emprenedors puguin trobar un recolzament de qualitat i efectiu que els ajudi a potenciar els seus projectes i fer-los altament competitius.
Si sabem que el 80% dels emprenedors no tenen titulació universitària i, per tant, en general la seva sensibilitat en aplicar la innovació en els seus projectes és més baixa, és totalment necessari adequar l’oferta de serveis als emprenedors a les seves necessitats reals. I això només es pot aconseguir fent partícips als propis emprenedors en la definició dels serveis que van adreçats a ells.
Per què les Administracions Públiques dediquen temps i diners en definir jornades i programes d’ajuda als emprenedors sense preguntar-los primer què necessiten i què busquen de veritat?
Per què la majoria d’oferta formativa adreçada a emprenedors exigeix que aquests tinguin una titulació universitària? I perquè la majoria d’alumnes que acaben aquests màsters no arrenquen la seva empresa?
Per què l’indicador d’èxit de la majoria de programes, màsters, càtedres i demés serveis per a emprenedors es basa en el nombre d’alumnes o d’emprenedors que hi participen? No seria molt més interessant valorar quantes empreses o projectes s’han tirat endavant després d’aquests programes, màsters o càtedres?
Plantejar totes les iniciatives adreçades a emprenedors des del punt de vista dels resultats i del coneixement de les necessitats és precisament el que fem a l’Empren-t@. Per això estem treballant constantment amb els emprenedors per definir nous programes específics que els ajudin i sobre tot que els aportin valor. Perquè ningú millor que els emprenedors coneix més bé el que ells necessiten. Apliquem doncs, el sentit comú.
Abel Ruiz
Director Empren-t@