L'ahir i l'avui d'Igualada, a Internet

Explica Jordi Vivancos que la fal·lera de difondre la història i el patrimoni li ve de lluny, ‘perquè sempre he cregut en els atractius i les possibilitats que ofereix la nostra comarca, i mai no he entès el poc reconeixement i la poca promoció que se´ls ha donat. Per la seva situació geogràfica al bell mig de Catalunya, l´Anoia sempre ha estat una terra de pas, de manera que bona part de la població catalana ha hagut de posar els peus a casa nostra en un moment o altre i, malgrat tot, són ben pocs els que sàpiguen destacar-ne alguna cosa més enllà de la roba de fàbrica. No cal dir que els culpables principals d´això som els anoiencs, que no només som els primers a no saber què tenim a casa, sinó que massa sovint pequem d´un profund esperit derrotista. És cert que ara mateix, per exemple, la nostra comarca passa per un moment econòmic molt delicat, com és cert que patim molts greuges i mancances. Per tant, cal treballar plegats i amb fermesa per superar-los, sens dubte, però obcecar-nos en les coses negatives de la manera que ho fem i ignorar-ne les bones que tenim tampoc no em sembla una bona manera de fer futur. Penso que ens cal un canvi d´actitud urgent i començar a valorar els nostres atractius, que no són pas pocs, i adonar-nos d´una vegada que la cultura i el patrimoni són una part important dels nostres actius’.

Reivindicar el patrimoni local

El bloc va ser creat fa uns sis mesos, i en Jordi té la intenció de tornar-s’hi a dedicar tan aviat com li sigui possible. Per a aquesta nova etapa, l’objectiu és focalitzar en la reivindicació de la història i el patrimoni locals: ‘És ben sabut que l´Anoia és una comarca artificial creada a cop de decret, i si bé aquesta realitat complexa ha vingut carregada de no pas poques dificultats i desavinences, també ve carregada d´avantatges que hauríem de saber aprofitar, com és una comarca diversa que ofereix una varietat considerable de paisatges, activitats i patrimoni. Per altra banda, la nostra centralitat geogràfica ens ha convertit en escenari de molts episodis històrics, alguns dels quals han estat d´una gran rellevància per a la història de Catalunya. Fixeu-vos, doncs, si n´hi ha, de coses per explicar de casa nostra! Evidentment, sóc ben conscient que la difusió que jo en pugui fer al bloc serà més aviat modesta, però m´agradarà de fer-hi la meva contribució, per petita que sigui. Així mateix, voldria que en el futur el bloc fos molt més visual que no pas ara, i és per això que no descarto de demanar l´ajut d´altres blocaires locals o de persones que comptin amb fotografies de casa nostra que hi vulguin col·laborar’.

L’ahir i l’avui d’Igualada

Per crear aquesta entrada, que ara encapçala el bloc, en Jordi va haver de fer recerca de fotografies antigues de llocs característics de la ciutat, en alguns casos a través de la xarxa i en d´altres, la majoria, a través dels llibres i publicacions d´història local que ha anat aplegant amb els anys: ‘Feta la tria, vaig penjar-me la càmera al coll i, acompanyat d´un amic (quatre ulls sempre hi veuen més que no pas dos), vaig sortir al carrer per tal de fer la presa de fotografies actuals, bo i provant de reproduir la composició de les originals, la qual cosa no sempre era possible, és clar’, explica en Jordi.

A recer de Montserrat?

En Jordi ens explica el perquè d’aquest títol: ‘La presència de Montserrat al bloc, començant pel títol, és proporcional a la seva presència a casa nostra. L´Anoia batega sota la mirada de Montserrat, que és visible des de pràcticament qualsevol punt de la comarca. De fet, som una comarca montserratina, perquè no hem d´oblidar (i val a dir que ho oblidem sovint) que una part important del massís es troba a la comarca de l´Anoia, com són la zona de les Agulles o els cims del Montgròs i Sant Jeroni’.

‘En termes generals, però, penso que els catalans no acabem de capir la importància de Montserrat, que transcendeix la seva significació religiosa i nacional. Montserrat ha estat un focus cultural d´una influència que no coneix fronteres. Només cal veure el grapat de capelles i esglésies que hi ha arreu del món dedicades a l´advocació de la verge de Montserrat. Fins i tot el barri històric de Buenos Aires, que és el germen de la ciutat i el seu centre polític i econòmic, duu el nom de Montserrat en record d´aquella primera comunitat de monjos catalans que s´hi va instal·lar. D´exemples com aquests en trobaríem tants com volguéssim. Montserrat és l´editorial més antiga d´Europa, així com el conservatori més antic del continent, i aquesta capacitat de generar cultura n´ha fet un referent de prestigi i influència internacionals. Que durant la guerra civil el govern de la Generalitat celebrés reunions a l´abadia, o que les Corts espanyoles hi celebressin sessió l´1 de febrer de 1938, no són pas gestos d´un simbolisme gratuït. Vivim al costat d´una joia, i dedicar-li el nom del bloc ha estat la meva manera de reivindicar-la’.