//Plugins sense CDN ?>

Alumnes, pares i mestres escoltaven atents el concert que els nens de primària del Gabriel Castellà van protagonitzar conjuntament amb els seus professors de l'escola de Música d'Igualada. Aquest és el segon curs consecutiu que els alumnes de l'escola igualadina amplien els seus estudis amb l'aprenentatge d'instruments de corda. Aquesta iniciativa va néixer per donar un impuls al Gabriel Castellà, una escola que, com va subratllar Montserrat Mateu: 'No gaudeix de la confiança que es mereixeria per part dels Igualadins', i per apropar l'aprenentatge musical a tots els nivells socials —ja que el Gabriel Castellà era l'escola igualadina que menys alumnes aportava a l'Escola de Música.
Un projecte pioner
Dolors Collell, directora dels Serveis Territorials d'Educació de la Catalunya Central, va apuntar que aquesta renovació del conveni ja es fa des del marc de l'autonomia de centres que permet que sigui la mateixa directora qui signi el conveni amb els responsables de l'escola municipal. Segons Collell aquest decret permetrà que altres iniciatives com aquesta, pionera en el territori, es puguin anar escampant per altres escoles que ho desitgin.
Bona acceptació per part dels alumnes
La directora del centre, Carme Solé, va apuntar que la logística és complicada perquè els alumnes fan classe d'instruments en grups de cinc durant dues mitges hores a la setmana. Això comporta que a cada classe, uns quants alumnes marxin i tots els professors s'hagin d'adaptar a aquesta nova situació. Carme Solé va agrair la predisposició de tots els mestres, alumnes i professorat de l'escola de música.
Per la seva banda, Guillem Martí, responsable de l'Escola de Música d'Igualada, es va mostrar molt satisfet amb els resultats obtinguts amb aquests alumnes que 'malgrat que no estudien l'instrument a casa, hi posen molta il·lusió i obtenen bons resultats'. Guillem Martí va afirmar que aquesta iniciativa és molt positiva i obre noves perspectives també per a l'Escola de Música.
A mi em toca aferrar-me al costat del Xavier i l’Elisabet, perquè, doncs per simple qüestió que és l’únic raonament moral i amb una mica d’ètica que hi ha. No estic d’acord amb la Sra.... Llegir més Mateu que diu que es fa perquè hi hagi menys alumnes que van a l’EMMI, sinó que ho veig com una eina de cohesió social, que us asseguro que es necessària per a aquesta escola, i molt necessària per al bon funcionament de qualsevol escola. Per això en referència a:
1-Clara Gomis: T’ho diré clarament, tens una barra que déu n’hi dó, si no portes els teus fills a l’escola pública deu ser perquè no ho vols. I ja et dic que portant-los tothom en escoles públiques és l’única manera de que tots els infants tinguin els mateixos drets.
2- Gràcies perl comentaris Xavier i Elisabet.
3-Montse, em sap greu per tu, perquè està en desaventatge i no deus haver fet mai música, ja que sinó no hauries fet mai aquest comentari. La música, la dansa i en bona part també el teatre són necessaris pel bon desenvolupament d’un/a com a persona.
4- Clara, Montse i Pau, deixeu de lloar la ignorància que ja comencen a fer pena els vostres comentaris.
Alguns paguem sempre i per tot, i sobretot no et queixis que el culpable encara ets tu. Realment no m’extranya que anem tan i tan ”bé”.
En primer lloc, estic totalment d’acord amb tú Clara. I també crec que la Musica se la pagui cadascú de la seva butxaca, jo crec que l’assignatura de Musica s’hauria de substituir per alguna... Llegir més cosa amb mes futur, com per exemple un altra idioma no?
A la Senyora Clara Gomis:
”L’Educació és la menys cara de les defenses d’una nació” E.Burke
i si no li agrada,com també va dir un altre savi, ”provi amb la ignorància”.
Als nens del... Llegir més Gabriel Castellà: Moltes gràcies per donar-nos música!
Evidentment són catalans els qui viuen i treballen a Catalunya..això vol dir els que hi tenen vincles d’arrelament en tots els aspectes i cal tractar-los amb igualtat, ni millor, ni... Llegir més pitjor.
L’estat del benestar està caient precisament entre altres motius per la mala gestió dels polítics i l’imperi de la selva s’està establint en bona part per estirar més el braç que la màniga, no saber distribuir amb seny i no fer una política d’immigració amb cara i ulls que ha propiciat la xenofòbia.
L’educació és importantíssima, però comencem per enfortir la base, sense uns bons fonaments les cases s’esfondren.
La música, com molt bé diu el senyor Badia és un valor ”afegit”, no indispensable, per tant que el pagui qui pugui perquè en aquests moments el ”horno no está para bollos” i això també va per altres coses supèrflues, moltes de les quals en gaudeix només una minoria i que, per tant anirien bé d’estalviar.
Per culpa d’aquesta mala gestió dels governs d’esquerres a les properes eleccions espanyoles tornarà a governar el PP, l’han ben espífiat, sortirem del foc per caure a les brases.
No acostumo a fer comentaris a les notícies, i menys a amagant la cara sota l’anonimat, però el comentari de Clara Gomis m’hi empeny i gairebé m’obliga a escriure. Algunes de les obligacions... Llegir més més importants de les administracions és proporcionar a la ciutadania els serveis necessaris per viure i que són per a tothom (enllumenat, clavegueram, vials, en el cas dels ajuntaments, i un llarguíssim etc.), i l’altre és a través de les polítiques fiscals redistribuir la riquesa. Com més polítiques redistributives hi hagi (d’això se’n diu estat del benestar), més gran serà la cohesió de les societats. I si no hi ha estat del benestar és l’imperi de la selva, és a dir el poder del més fort i del més potent. L’ajuntament d’Igualada està fortament compromès amb l’educació i amb l’educació musical en concret, i aquest fet representa un valor afegit de la nostra ciutat, perquè la cultura, en el seu sentit més ampli, és també un element de benestar. Que es prenguin decisions que afavoreixin la igualtat en l’accés als serveis, en general, i en la cultura i la música en particular, és lloable i necessari. Clar que sempre poden sortir veus queixant-se dels ”privilegis” dels beneficiats per aquestes mesures. I que no falti allò que ”són de fora i tot”. Per a algunes persones ¡que lluny queda allò de són catalans els qui viuen i treballen a Catalunya! O és que hi ha gent que no s’ho ha cregut mai?
Xavier Badia i Cardús
Hi ha gent que ha de fer comptes per arribar a finals de mes i poder pagar amb feines i treballs totes les despeses de la llar, l’educació dels fills i -si hi arriba- algun extraescolar com... Llegir més l’Escola de Música. però hi ha persones que tenen la sort d’anar a una escola pública i que totes els ponguin...jo d’això en diria discriminació perquè em pensava que tots els infants havien de tenir els mateixos drets...ara resulta que n’hi ha que tenen més drets i menys obligacions...i alguns són de fora fins i tot...aquesta inconsciència dels polítics ens abocarà a la misèria.
Sra. Mateu, toqui de peus a terra, quan les vaques són grasses tot està bé, però ara cal fer comptes i vetllar per les coses imprescindibles. A més el cavall de la integració no es domestica amb violins, no sigui ingènua.
Pau
Igualada
24 de desembre 2010.13:12h
PAU, alguns en dieu ignorància, d’altres en diem veritat. Qui no ho vol veure després que no plori.