L’Anoia és una de les comarques que menys recicla

El director de l’Agència Catalana de Residus (ACR), Josep Maria Tost, assegura que les dades del reciclatge de residus demostren que s’ha de seguir implicant els ciutadans amb la recollida, que s’ha de convertir ‘en una tasca i aposta política’. Segons detalla Josep Ma Tost, la bossa teòrica d’un ciutadà –el que genera cada dia- oscil•la entre el 36% de matèria orgànica, el 18% de paper i cartró, el 12% d’envasos, el 7% de vidre i el 27% prové d’altres residus.

L’Anoia figura com la comarca amb una recollida selectiva menor, només se separa un 19% dels residus generats. La matèria orgànica creada per cada habitant és d’uns 400-500 grams, i tal i com corrobora el director de l’ACR, el municipi amb més recollida selectiva de l'Anoia és Castellolí, amb 214 grams, seguit de Calaf, amb 118, Jorba, Montmaneu i la Pobla de Claramunt.

Els residus... al rebuig

Efectivament, l’Anoia és a la cua de les comarques que menys tracten els seus residus per mirar de reduir el seu impacte. Tot i així, és complicat afirmar que és una de les més contaminants ja que ‘la contaminació no només té relació amb els residus domèstics, sinó també amb els industrials, ramaders, de mobilitat...’, declara Josep Ma Tost. En concret, un anoienc produeix cada dia 1’48kg de residus. Aquesta dada és lleugerament superior a la mitjana de Catalunya, que és de l’1’44kg; i és inferior que la del Tarragonès (1’69), el Maresme (1’73), el Ripollès, el Garraf, la Selva, la Cerdanya, el Baix Penedès, l’Alt i el Baix Empordà –s’ha de tenir en compte que moltes d’aquestes comarques tenen segones residències i/o són turístiques; per tant, no s’inclouen els habitants no empadronats però que, efectivament, produeixen residus-.

Malgrat això, els habitants de l’Anoia dipositen els residus produïts al contenidor de rebuig en comptes de fer-ho al de reciclatge tal i com ho fan, en major mesura, la resta de catalans. De fet, a l’Anoia, només 19,7% dels residus es separen del rebuig i són col•locats als contenidors de paper, envasos o vidre, mentre que a la resta de Catalunya la dada arriba al 37%.

Alguns dels perquès de la baixa recollida selectiva

Segons explica un tècnic d'un Ajuntament de la comarca, la conca d’Òdena presenta unes dades de ‘reciclatge’ superiors als de la resta de la comarca, que demostren que no està tan allunyada d’altres àmbits comarcals més propers. Ara bé, el que destaca és que en l’evolució de la conca d’Òdena pel que fa a la separació de residus hi ha hagut una regressió a partir del 2009, mentre que a Catalunya en general s'ha anat millorant amb els anys. De fet, aquest empitjorament no només s’aplica a la conca, sinó a tota la comarca de l’Anoia (veure taula *).

Un dels motius que cal considerar és que la implantació de la recollida de la matèria orgànica a l’Anoia ha estat tardana. En municipis grans i ‘compactes’ com Igualada ja feia uns anys que es recollia la matèria orgànica però en molts municipis de l’Anoia la introducció de la recollida selectiva de la matèria orgànica ha estat més recent. Així mateix, els municipis més petits de zones com l’Alta Anoia o la riera de Carme tot just ara estan començant a implantar la recollida selectiva de la matèria orgànica. D'aquesat manera, fins fa molt poc, en alguns municipis fins al mateix 2010, encara no es recollia la matèria orgànica, la qual cosa pot explicar les dades generals de reciclatge.

L’estructura territorial d’alguns municipis poden explicar el perquè del poc reciclatge a l’Anoia. Per exemple, un dels municipis amb unes dades més baixes de recollida selectiva és Piera, amb uns 14.500 habitants, on únicament el 9,48% dels residus es diposita als contenidors de la selectiva –a Catalunya és el 37%- (a més, cada pierenc fa 2,23 kg cada dia de brossa). Per la seva banda, La Torre de Claramunt ‘recicla’ un 14% dels seus residus i Masquefa, que en recicla un 16%, tots, per sota fins i tot de la mitjana de l’Anoia. En aquests casos es tracta de territoris amb una urbanització molt dispersa, amb un model d’urbanització de casa unifamiliar aïllada i on les distàncies es fan més grans. En aquests territoris, implantar qualsevol servei resulta més car ja que per abastar poca població s’ha d’arribar a territoris molt amplis.

En tercer lloc, sembla que hi ha municipis de dimensions petites, de 200 habitants de mitjana, que potser tot i ser municipis compactes ‘reciclen’ poc. Aquest fet es pot deure que, en ser poblacionalment tan petits, disposen de poc pressupost i es veuen incapaços de muntar un servei de recollida selectiva amb la freqüència i les contenidors necessaris per fer fàcil la tasca de reciclatge per part dels ciutadans.

Altres municipis grans, com Igualada (28,17% dels residus es col•loquen a reciclar) o Calaf (38%), presenten menys problemes per tal que els ciutadans duguin a terme la recollida selectiva.

Solucions al problema: qui contamina, paga

Un dels projectes més importants del Consell Comarcal de l'Anoia va ser la mancomunió de la recollida d'escombraries. Així, tal i com explica un tècnic d'un consistori, és important que 's'intentin cercar economies d’escala, especialment en aquells pobles més petits i amb més dificultats de pagar la recollida'.

Pel que fa a les solucions, recentment la Generalitat ha apujat 2 euros la taxa que es paga per fer entrar una tona de residus domèstics a un abocador. Amb això es vol incentivar els ajuntaments a esforçar-se més a millorar la recollida selectiva ja que tot el que es recull selectivament amb els contenidors de color no va a parar al de rebuig. D'aquesta manera s'estalvia en tones d'escombraries que, d'altra manera, anirien a pagar als abocadors.

Osona, un exemple a seguir

La comarca d'Osona és la que presenta les xifres més bones en la recollida selectiva de residus (un brutal 55%). A Osona tenen un sistema una mica diferent a la resta de Catalunya, i és que no tenen un contenidor blau per al cartró, un de groc per a envasos lleugers i un de verd per al vidre. Allà només hi ha dos contenidors: un per al vidre i un segon on es pot barrejar el cartró i els envasos. Això fa que a la població li sigui més còmode reciclar -no requereix tan esforç. A més, com que s’estalvien recollir un tercer tipus de contenidor poden distribuir més contenidors pel territori de manera que totes les llars tenen contenidors més propers. Això és possible per que a Osona van construir una planta especial que separa els tipus de envasos, i a més a més en separa també el paper i cartró al mateix temps.

Per altra banda, a Catalunya s’han creat els ecoparcs, llocs on es pot recuperar una part de les coses que els ciutadans han abocat al contenidor de rebuig. Es tracta de la darrera opció, per intentar que les tones que van a parar a un abocador siguin les mínimes possibles.