L’Anoia es resisteix a les carmanyoles

‘El tema de les carmanyoles no s’ha tocat en cap reunió ni ho ha sol·licitat cap pare’. Aquestes són les paraules que es repeteixen des de la majoria de centres escolars de primària o secundària públics de la comarca.

Semblava una reclamació global de tots els pares, però la realitat demostra que moltes escoles no han aplicat la mesura per que no tenen demanda o aquesta ha estat minça.

Motius

Els motius són diferents en cada centre. Per exemple, al Ramon Castelltort d’Igualada ho atribueixen al fet que ells tenen cuina pròpia. La directora, Ester Garriga, explica que ‘el menjar que es serveix a l’escola és acabat de fer, i això crec que és millor no pas portats de càtering’. Garriga afegeix que potser els que volen la carmanyola són els que els seus fills van a centres amb càtering ‘que en el fons és com si es portés carmanyola’.

A l’Antoni Gaudí de Montbui tampoc han tingut demanada per poder portar carmanyola per que ‘el menjador escolar mai ha estat una necessitat prioritària pels pares’. La cap d’estudis comenta que ‘són molt pocs (entre 15 i 18) els alumnes que es queden a dinar i la majoria estan becats pel Consell Comarcal’.

A Calaf, a l’Institut Alexandre de Riquer, l’únic centre de secundària públic on no fan jornada intensiva, tampoc s’han hagut de plantejar el tema de les carmanyoles. El motiu, segons el director, Miquel Àngel Campos, és per que ‘la gran majoria d’alumnes que es queden a dinar són de fora de Calaf i per tant, al no ser del poble, les dietes, al igual que el transport, els surt gratuït’. Els alumnes que viuen a Calaf i es volen quedar a dinar ‘sí que paguen, però són una minoria per que generalment tots van a dinar a casa’.

La Cantina de Calaf

El director de l’Institut Alexandre de Riquer també explica, que al mateix centre escolar hi ha la Cantina. Es tracta d’una mena de bar-menjador on els alumnes de Batxillerat poden dinar, això sí ‘portant-se la carmanyola o l’entrepà’. Miquel Àngel Campos apunta que ‘aquests alumnes si volen pa i beguda han de pagar dos euros’.

La mesura no agrada als centres

L’ús de les carmanyoles a l’escola, encara que no s’hagi desenvolupat a l’Anoia, és una mesura que tampoc agrada a la majoria de centres. La majoria consideren que és una despesa molt important per l’escola per que s’han de comprar diverses neveres per mantenir el menjar i microones per poder escalfar. A més, de contractar més monitors per controlar que tothom es mengi la seva carmanyola i per ajudar-los a escalfar el dinar.