Apareixen els primers casos de 'ciberjoc patològic'

Fent una cerca per un buscador d'Internet amb les paraules 'casino on-line' actualment apareixen fins a 40 milions d'adreces d'Internet. Aquest fet, juntament amb la facilitat per accedir a la xarxa, ja sigui des dels ordinadors personals o els telèfons mòbils fan més vulnerables aquelles persones que presenten alguna conducta de risc.

Segons un informe encarregat pel Govern de la Generalitat i que es va presentar el març passat, actualment hi ha uns 11.500 catalans majors de 18 anys que presenten conductes patològiques amb els jocs d'atzar i unes 29.000 persones més que són jugadors problemàtics, és a dir, que tenen una conducta de cert risc però encara poden controlar la situació.

Algunes de les claus que expliquen l'aparició del ciberjoc patològic i els primers addictes als jocs d'atzar virtual cal buscar-les, més enllà dels avenços tecnològics i els nous hàbits socials, també en les facilitats que ofereix un medi com l'Internet pel que fa a la seva accessibilitat i l'anonimat que ofereix. Dos fets que alhora dificulten poder detectar aquests nous casos.

Un dels problemes del 'ciberjoc patològic' és que el malalt pot amagar més el seu problema, perquè per jugar no han d'anar a un casino o a la màquina escurabutxaques del bar, sinó que poden jugar des de casa, des de la feina o des d'un cibercafè, explica Vega González, psicòloga de la fundació Atenció i Investigació de Socioaddiccions (AIS). A més, els propis portals de casinos i cases d'apostes 'surten a buscar al jugador' a la pròpia xarxa convidant-lo a jugar a través de links o les finestres emergents de publicitat.

Un cercle viciós

No en tots els casos, una persona ludòpata és també addicte al joc per Internet, o a l'inrevés. Però la pauta del seu comportament és en tots dos casos el mateix. La persona ludòpata es converteix en un presoner del joc, deixa de poder controlar la seva conducta. 'Tot i que vol deixar de jugar, no pot fer-ho perquè només jugant se sent bé', explica González. Amb molt poc temps, el malalt entra en un 'cercle viciós'. Després de jugar se sent culpable, neguitós i fins i tot deprimit i creu que l'única manera de tranquilitzar-se és a través del joc, que es converteix en 'una vàlvula d'escapament', afegeix González.

Al final, la persona s'acaba aïllant socialment i familiarment, deixa de fer moltes activitats quotidianes i en alguns casos acaba tenint també problemes econòmics greus.

Tractament: reestructurar els pensaments

La impulsivitat i la immaduresa solen ser alguns dels trets més comuns entre les persones addictes al joc. En la majoria dels casos a més es parteix d'un 'pensament màgic', és a dir, tenir la falsa convicció que el joc solucionarà els seus problemes econòmics. Per aquest motiu, el tractament cognitiu conductual per aquest tipus de socioaddicció té com a base la reestructuració cognitiva que consisteix en guiar al pacient a fer un reaprenentatge dels seus pensaments i hàbits.

Alhora, també es treballa el control d'estímuls, com controlar la despesa econòmica. En el cas del ciberjoc patològic per exemple, es treballa especialment en controlar els accessos a l'ordinador o Internet. En total, el tractament es pot allargar entre 18 mesos i dos anys.

El ciberjoc patològic però és només una de les socioaddicions vinculades a les noves tecnologies que comencen a ser identificades pels professionals. La passió per estar a la última en els aparells tecnològics, la participació en jocs de rol virtuals, els videojocs o els xats, són altres conductes que els psicòlegs alerten que es poden acabar convertint en obsessions.

ACN