//Plugins sense CDN ?>
Primer, exigir trens semi-directes Barcelona-Igualada en 40 minuts que permetin un transport segur i ecològic a tècnics i directius que puguin necessitar les empreses de la Conca. Tanmateix, amb el foment econòmic autòcton, cal evitar que Igualada es converteixi en ciutat dormitori de Barcelona.
Segon, un cop completada la nova carretera, planificar un mínim de 6 busos en hores punta entre Vilafranca-Igualada-Manresa, amb connexió ràpida amb Vilanova i la Geltrú i amb Vic, per facilitar accés diari al treball i a l’estudi en ambdues direccions.
Tercer, completar la xarxa de noves tecnologies (fibra òptica, cobertura de mòbils dins els immobles del nucli antic, etc.), i subministraments bàsics (electricitat, etc.).
Quart, plantejar i gestionar tots els temes de promoció econòmica a nivell de Conca i no a nivell d’Igualada, i coordinar-se en ferm amb les accions puntuals del Consell Comarcal, per evitar duplicacions i malbaratament de recursos econòmics i humans.
Cinquè, incentivar la renovació generacional dels directius d’institucions privades (gremis, cambres, etc.) i públiques (ajuntaments) de representació econòmica. Qui no tingui un nivell d’anglès per mantenir una conversa, qui no hagi fet un màster o curs de 100 hores —o 5 cursos de 20 hores— en els darrers 5 anys, o qui no sàpiga què és el web 2.0, hauria de deixar el càrrec en els propers 2 anys.
Sisè, incentivar o pressionar les escoles, públiques i privades, fent públics anualment els resultats per establir una competència sana, perquè en acabar el batxillerat el 50% dels alumnes tinguin un nivell mínim d’anglès equivalent al First Certificate o al nivell 5 de l’Escola Oficial d’Idiomes, equivalents al nivell B.2.2 homologat pel Consell Europa.
Setè, prestigiar a nivell local, entre els joves i entre els pares, la formació professional o els cicles formatius de grau superior.
Vuitè, crear un consell universitari i de formació superior continuada —no remunerat—, amb professorat superior expert en gestió universitària i vinculacions anoienques, que marqui una estratègia de formació a mitjà termini d’acord amb les necessitats de coneixement i reciclatge superiors.
Novè, elaborar un pla d’educació de la ciutadania, que impliqui a les pròpies famílies, per propiciar l’esperit innovador i emprenedor, l’esperit de risc i aventura en l’educació de la família, de l’escola i del temps de lleure. Cal lluitar enèrgicament contra el sobreproteccionisme familiar. Sense una renovada educació emocional, basada en la iniciativa, l’esforç i el risc, no hi tornarà a haver emprenedors, petits o grans.
Desè, mentalitzar els ciutadans, especialment els que són creadors d’opinió (des dels barbers i botiguers als periodistes i predicadors) que un poble només es torna a aixecar si impera l’optimisme, l’esforç personal i col·lectiu, i la crítica constructiva. Cal enviar a les tenebres els pessimistes, els catastrofistes i els derrotistes d’idees i persones.
M’agradaria exposar amb més detall aquestes idees i contrastar-les a anoiaemergent.cat o en una xerrada amb presència física dels participants. Si alguna entitat local m’ofereix fer una conferència (gratuïta, estem en temps de crisi!) en podríem seguir parlant.
Joaquim Solé Vilanova (Igualada, 1952) Doctor en Economia i catedràtic d'Hisenda Pública de la UB. Director del màster en hisenda autonòmica i local de la UB.
|
encare que jo sigui una senyora grandeta estic interesada a tor la que sigui creixement de la nostre comarca i ja sigui per tots els nostres joves pero tambe repercutiria als vells i creuria que un... Llegir més altre dia poguesim sentir la nova conferençia a l’AUGA dons crec que es el forum mes grant que tenim a Igualada en equets momentsi la gent gran tenim molta força i sobretot votem
Lola, jo havia tingut a l’empresa un treballador que feia com tu: per cada idea o iniciativa que algú proposava ell trobava 10 problemes. Era una crack del pessimisme i el derrotisme. És bo... Llegir més analitzar sempre pros i contres de les iniciatives i propostes, però trobar només els contres diu poc d’aquesta persona. I no vull dir pas que conèixer els contres no fos interessant, però així no s’avança.
Veig que has dedicat temps a analitzar l’escrit, això et dona valor. Però es possible que no hagis trobat res positiu, ni viable, ni que pugui evolucionar?
Jo també veig problemes i dificultats a algunes de les propostes però, és que hi ha mai cap iniciativa que tot sigui pla i baixada?
Només ressalto del teu comentari la proposta tercera: obvi. Estic absolutament d’acord amb tu que és obvi, doncs per què no ho fan?. Per què es fa una xarxa de fibra òptica a Igualada que uneix només seus d’organismes oficials i escoles? I els polígons? Això no depèn pas dels ciutadans!! Depèn de l’Ajuntament. Amb un milió d’euros (crec recordar) del Plan ZP2 s’ha taladrat tot Igualada per connectar els edificis oficials. Amb el milió d’euros de la passarel•la a l’Infinit s’hauria pogut fer arribar fibra òptica als polígons. Què te més retorn per l’economia i pot crear més llocs de treball, la passarel•la a l’infinit o la fibra òptica als polígons? Potser per algú no és tan obvi. I així anem. Algú ho havia de dir...... En podria dir d’altres.
Res que valgui la pena s’aconsegueix sense esforç.
T’agrairé que facis una nova anàlisi de cada punt apuntant almenys algun aspecte positiu que pugui tenir. Si has trobat els negatius segur que es capaç de trobar alguna cosa positiva.
Darrera teu em comprometo a fer la valoració jo.
M’agrada la proposta. Agosarada i necessària. Malauradament llunyana. Basada en la innovació i el coneixement.
El concepte “2.0” s’ha devaluat perquè com un dia va passar amb el concepte... Llegir més “disseny”, per exemple, va tenir una falsa apropiació.
Ens calen actituds 2.0. I sí, els òrgans de govern són vitals, perquè el canvi sigui possible. De totes maneres, cal aprofitar totes les xarxes de poder (empresarials, culturals, educatives,...) perquè això sigui una realitat.
Primer: contradictori; el tren va o ve?
Segon: Catalunya te fluxe econòmic radial, no transversal.
Tercer: obvi.
Quart: difícil de liderar; molts caps.
Cinquè: antidemocràtic.
Sisè: sense... Llegir més recursos, difícil.
Setè: fa temps que aquests estudis són tant o més dignes que els ”bons”
Vuitè: endogàmic
Novè: el marc legal (laboral i fiscal) posa totes les trabes possibles.
Desè: Igualada quedaria deserta.
Si seguim els camins trillats, les propostes políticament correctes i manides, sempre anirem darrera dels que ja les han posat en marxa. Més; tot el que depengui d’un grup, anirà a la velocitat del més lent.
Aquests 10 manaments es podrien substituir per tres: innovació, innovació i innovació.
En fi, per donar una mica de contrapunt a tot plegat.
Crec que el que ens manca en la Comarca es un lideratge competent (polític i institucional): només cal comparar amb el dinamisme de les comarques del nostre entorn, així ens va (en 3 anys em... Llegir més passat de la posició 14 de competitivitat al 20 entre les comarques catalanes). No voldria pecar de derrotista, però la situació és insostenible. La proposta de Quim la trobo cabdal, i fora el principi de solucionar tot el que ve al darrera. És curiós que en Quim no faci esment al denominat “Pla Estratègic de l’Anoia”, malgrat que encara no havia estat presentat formalment. Fora un tema a debatre. He parlat amb regidors i empresaris que desconeixen la seva existència.
Felicitats en primer lloc, a la gent d’anoiadiari i per l’article al Quim Solé.
Un afegit:
Quan es parla de comunicacions només s’enfoca cap a la província de Barcelona. Ens oblidem, i... Llegir més això és una pràctica general a la Conca i a bona part de la comarca, que l’Anoia, i Igualada com a la seva capital, som el CENTRE de Catalunya. I, per tant, hauriem de capitalitzar tant la Catalunya central, com les comunicacions entre les 4 províncies. No mirem mai cap a Cervera (i Lleida) o Valls (i Tarragona) o Montblanc (i Reus). No hem de pensar que som el cul de Barcelona, sinó que som el CENTRE de Catalunya i, per tant, una excel·lent ubicació per a qualsevol negoci o empresa, tant industrial, com de serveis, i, especialment, de logística.
Falta vocació de liderar, no la comarca, sinó posicionar-nos dins de Catalunya.
Fa temps vaig tenir una idea per revitalitzar l’economia de la Conca i molta gent em va felicitar, però com sempre nomès queda en felicitacions, Seria bo de poder-t’ho comentar amb tu, perquè... Llegir més precisament es per la part economica. Les idees que exposes son molt bones, però qui les durà terme i ens donarà suport? Els igualadins i avui la majoria dels polítics estem com morts, passen coses groses i ningú diu res. Si et sembla be pots posar-te en contacte amb mi a veure que t’en sembla, potser tu sabràs a on es pot trucar. Francesc
Genial Quim! Trobo molt interessants totes i cada una de les accions que proposes.
I m’afegeixo al clam de : que algú dels que governen ( o això diuen ...) en prengui nota siusplau!
Estic d’acord amb la gran majoria dels punts i segur que en trobariem molts més entre tots, però el que si és cert, és que sense la desena, la resta no valen.
S’ha perdult l’optimisme, la... Llegir més cultura de l’esforç, etc...
Convé un canvi gerecional (punt 5) a tots els estaments públics.
Partint dels 10 comentaris que, no cal dir que em semblen encertats, i intentant concretar a partir del meu punt de vista esbiaixat de biòleg diria:
Qualsevol acció que s’emprengui de cara el... Llegir més futur hauria de tenir en compte la sostenibilitat. Per exemple l’establiment de (1) les energies netes a la comarca, (2) el reciclatge en sentit ampli, (3) la promoció de l’agricultura de qualitat i de (4) determinades indústries que permetin un estalvi energètic rellevant. Això inclouria:
1. El vent, els residus (biogas), solar i microgeneradors hidràulics (No hem de menysprear el riu Anoia, té algun salt que déu n’hi do)
2. Integració dels residus de qualitat (pex: els municipals ben faccionats) en l’agricultura local. Promoció dels reciclatge/reutilització de subproductes entre les empreses de la zona.
3. Promoció de porductes de la terra de qualitat d’origen local, començant per al consum local.
4. Promoció de les indústries dels aïllaments als edificis, de la calefacció de baix consum i constructores amb criteris energètics i ambientals. Això inclouria, entre d’altres la promoció de la lampisteria verda.
Felicitats Joaquim
També pot ser interessant buscar la manera de connectar millor la política amb la empresa i la economia real.
Això es pot fer per mitjà de organismes entitats o grups de... Llegir més treball, i fent que els polítics també facin empresa o que els empresaris tinguin més veu en la política.
Ens cal optimisme i acció, i els que estem treballant fora de la nostra comarca també n’estem convençuts de com ajudar a la bona feina que s’està fent.
Endavant !
Absolutament d’acord amb la cinquena, però no per aplicar-la solament als ajuntaments, sinó a tot el govern.
la cinquena em sembla absolutament revolucionaria i encertada i una mostra de generositat que haurien de tenir tots els que es dediquen a la cosa publica i voldria felicitar el senyor joaquim per... Llegir més tenir la valentia de dir-ho.
Brillant l’article i les propostes. Com diu en Pep a vegades les coses més simples són les més eficaces, i l’aprendre i l’esforç, si surten de dintre, són coses ben simples i carregades... Llegir més de sentit comú, que sovint fa molta falta. I està més que clar que la majoria dels alumnes de Batxillerat, amb un mínim de motivació, sí que tenen nivell de First Ceriticate... però també ens hi hauria d’ajudar, per exemple, que poguéssim veure TOTES les pel.lícules en versió original i subtitulades, com passa a la majoria dels països europeus. Gràcies Quim!
Molt d’acord amb les idees del Doctor Joaquim. Totes molt positives en general, i sobretot la cinquena en particular. Igualada i la comarca necessita aire fresc, que renovi l’atmosfera viciada i... Llegir més suposi un motor que posi de nou en movimentla nostra economia.
Anoiaemergent és un bon exemple d’aquesta renovació. Molt bona iniciativa! Davant de la passivitat, activitat!
M’agraden molt les propostes i els partits podrien copiar-les de cara a les municipals del 2011. Llàstima que alguns haurien de deixar el seu càrrec segons la proposta cinquena. Felicitats... Llegir més Joaquim.
Totes 10 propostes molt ben escollides i ordenades.
Jo, com a jove recent diplomat animo a tots els de la meva generació que no es quedin aturats. Que es reciclin en qualsevol àmbit, que ara per... Llegir més ara és la millor.
Som el futur i noecessitem reemprendre la conca
Per cert, molt bon mitjà. No en dubteu que seré un seguidor
Y lo mejor es que todo tiene sentido, es sensato, es razonable. Digo yo que tal vez, sólo tal vez, alguien debería tomar nota. Y ya que estamos en campaña/s, ¿algún formación política piensa... Llegir més hacer suya/s alguna/s de estas propuestas?. Sr. Solé Vilanova, gracias por estar ahí. Un saludo.
Felicitats a la gent d’anoiadiari per la nova iniciativa.
Em consta que el Quim es va assabentar del nou mitjà fa una setmana. Amb aquest temps ha preparat aquest decàleg el qual comparteixo.... Llegir més Estic segur que ho ha fet a cost zero.
Observo que els primers dos punts, i en menor mesura el tercer, requereixen d’inversió, per la qual cosa son els més problemàtics i per tant, per tirar endavant, fa falta dosi de voluntat i diners que invertint intel•ligentment es pot aconseguir.
Pel que fa als punts 4 a 10 sorprenentment no requereixen ni d’inversió ni de despesa. Només son qüestió de voluntat i de deixar pas. No tenim excusa per tirar-los endavant
A vegades les coses simples son les més eficaces.
Avui curiosament es presenta el Pla Estratègic de l’Anoia. Un any d’elaboració i no se quants recursos dedicats, que no conec, però gratis no.
Serà curiós veure i contrastar les propostes del Pla Estratègic que ens presentaran avui amb aquest decàleg. És clar que fer una Pla Estratègic amb recursos públics per dir que cal “incentivar les escoles, públiques i privades, fent públics anualment els resultats per establir una competència sana, perquè en acabar el batxillerat el 50% dels alumnes tinguin un nivell mínim d’anglès equivalent al First Certificate” seria molt probablement inacceptable per molta gent.
Molt bon comentari per iniciar el camí d’Anoiaemergent. Està clar que ho tots posem el nostre gra de sorra o els esforços no serviran per res. I això és un missatge pels polítics, però... Llegir més també per la ciutadania en general.
Salutacions i endavant Anoiaemergent.
Molt d’acord amb l’article, sobretot pel que diu dels pessimistes. A l’Anoia així no anirem enlloc, cal esperit positiu (però tocar de peus a terra, també, i concretar el que s’ha de... Llegir més fer)...
Gran decàleg! Em quedo amb el punt 6: per què els treballadors ens hem d’anar reciclqnt constantment i els nostres servidors públics no han de passar per cap mena d’aula? (llegeixi’s a... Llegir més nivell local, nacional o estatal; diria q a la resta delmón civilitzat això no passa)
…per cert! Felicitats per aquest nou mitjà!
Lola
Igualada
12 d'octubre 2010.20:16h
Des de la meva forçada posició de franctiradora, m’és difícil esplaiar-me. He de tirar ras i curt. La munió d’aduladors que tens, ens perjudiquen a tots. A tu t’adormeixen i a mi em... Llegir més dificulten la visió.
Així doncs, no entraré a re-definir en positiu el teu decàleg ja que no es tracta d’això i, de fet, no és ni tant sols un decàleg pròpiament dit.
Bàsicament dones voltes a dues qüestions: l’ensenyament (coneixements, formació, etc.) i el esperit emprenedor. Dit en paraules més simples, el saber i el voler (caldria afegir-hi el poder).
Un cop ”despullem” els 10 punts i arribem a l’arrel, podem començar a construir.
I aquí és on no estic d’acord amb tu. Aquesta construcció del nostre futur (entenc que el títol de l’article es refereix a això), no es basa en tenir gent preparada i motivada, ni en apartar els poc preparats ni en crear sinèrgies forçades entres institucions.
Vull dir: tot plegat amb quin objectiu? Hem de preparar Metges? Enginyers? Matemàtics? Motivar-los per a fer què? Quan? Com?
Be, suposo que veus per on vaig. El més difícil és trobar l’objectiu; els mitjans i la motivació, ja apareixeran. És més, la formació sense expectatives és una font de gran desmotivació.
I l’administració? Doncs que no molesti, que sigui neutral. No cal ni que ajudi. Si hem de començar amb crosses, anem malament.
Quants grans negocis, grans idees, grans projectes han començat en un garatge, en un localet, en un despatx..?
Per definició, a la universitat s’aprèn el passat. No s’ensenya el futur. Cada cop més, es formen persones amb coneixements caducs ja al moment de donar-los. Si ho fiem tot a això, no ens mourem del lloc (en el millor dels casos).
Be, he de ser ràpida, com he dit al començament.
Ensenyament: ensenyar a pensar, a analitzar, a decidir. Coneixements, els bàsics i els que la persona esculli per afinitat.
Administració pública: rigor financer, neutralitat i no llastrar la iniciativa.
No capficar-se en planificacions (ja obsoletes al ser escrites) ni en solucions de comitè de pensadors. Des de l’inici de la humanitat, ha funcionat així: innovació individual. El progrés sempre ha estat, és i serà individual.
I el territori? I l’Anoia? I Igualada? Què han de fer?
Deixar-se de mirar el melic. El món és molt gran hi ha moltes oportunitats esperant allà a fora. Fa fred, però, és la única sortida. Innovar, trencar les parets de l’igualadinisme i sortir. Aquí queda poc a fer. Podem intentar-ho fer des d’aquí, això si (web 2.0?).
Uns exemples: Munich, Ultramàgic, Petromiralles, Buff (entre molts d’altres).
No se si tot plegat és la resposta que esperaves. Estrictament parlat de veure que hi ha de positiu en el que dius, en principi tot és positiu. I algunes coses són de calaix. Però, no crec que serveixin per a l’objectiu de l’article: propostes per a millorar l’economia.