Article Xavier Ribera: 'A rei mort, príncep coronat'

La motxila socialista ha pesat massa, fins i tot pel gat vell de l’Aymamí. En ella s’hi havia acumulat massa llast: la crisi ecòmica mal gestionada per Zapatero, que va afrontar tard i malament; el record inesborrable d’un tripartit (de Montilla) mort, però no enterrat; la submissió perpètua dels socialistes catalanes al PSOE confirmada de nou en la llei de compatibilitats... A tot això hi hem d’afegir, clar, el desgast d’haver governat més anys que Matusalem.

A l’altra banda teniem un Castells amb una motxilla més lleugera i amb quasi tots els vents bufant-li a favor; només ha hagut d’arossegar la impetuositat retalladora del seu mentor Mas, la imatge de nen etern i inexpert i el record llunyà i infaust dels governs dels seus avantpassats polítics. Res ha pesat a vista dels resultats.

D’altra banda, ERC continua pagant els plats trancats del tripartit, del que va ser còmplice destacat. Així, a cada bugada perd un llençol. A més, ningú els tornarà els 700 sopars, que ja estan païts.

El PP d’aquí, millor dit Calbó, molt allunyat del PP Albiol, no ha pagat massa desgast per haver falicitat la governabilitat de l’Entesa.

ICV manté aquí i arreu les fidelitats intactes. És un partit fet a prova de tripartits, del que també va ser còmplice, però que la militància sembla haver oblidat miraculosament.

I plataforma ha tret un representant, i això, per a mi, és el pitjor dels resultats. En un país on s’il•legalitzen opcions més legítimes, és una mala notícia, de totes totes.

Deia Jacques Bénigne Bossuet que “la política és un acte d’equilibri entre aquells que volen entrar i aquells que no volen sortir”. Bé, doncs ara a Castells li toca entrar i a Aymamí sortir. Felicitats i sort al primer i reconeixements per la feina feta al llarg de molts anys al segon. Aymamí va dir, només confirmar-se la desfeta, que n’assumia totes les responsabilitats i això, a molts, els va sonar a dimissió. Veurem... Sigui el que sigui, no haurà estat un just final per a una gran trajectòria. Però ara totes les mirades es dipositen damunt de Castells, qui serà alcalde de la ciutat d’aquí a pocs dies. La resta ja és història i la història ja farà la seva anàlisi desapassionada quan toqui fer-la.

Xavier Ribera