//Plugins sense CDN ?>
“Ja fa anys que els nens que es queden a dinar a l'institut de Calaf s'estan queixant que no els hi agrada el menjar, i hem evidenciat que se'n llença molt” explica Dominica Díez, vicepresidenta de l'AMPA de l'institut Alexandre de Riquer. Davant d'aquesta problemàtica, els pares i mares van provar ells mateixos els menús en diverses ocasions i van reunir-se amb la tècnica d'Ensenyament del Consell Comarcal per traslladar-li la seva inquietud.
Les famílies també van elaborar una base de dades amb tots els plats que se servien (primers, segons i postres) i van passar unes enquestes on els nens els puntuaven de l'1 al 5. Els primers plats van obtenir un 1,8 de mitjana, els segons un 1,7 i els postres van ser els únics que superaven el 3. A més, l'AMPA va fer arribar un qüestionari per conèixer la percepció dels pares i mares sobre la qualitat dels aliments que se servien.
El càtering el porta l'empresa Serunión des d'Andalusia, i el menjar arriba ja elaborat a l'escola. “És un menjar conservat amb hidrogen i oxigen, que quan es serveix està cuinat de fa dues o tres setmanes, i que es pot consumir fins al cap d'un mes”, explica la vicepresidenta de l'AMPA. A més “els aliments són de quarta gamma -és a dir, que no són frescos- i de baixa qualitat”, afegeix. “Els plats visualment no són gens atractius, per exemple, hi ha unes salsitxes que -com que no les poden fregir- estan cuinades d'una manera que semblen dits!”, explica la presidenta de l'AMPA, Montse Mases.
Mancances nutricionals
Un dels principals problemes que denuncien les famílies és que la dieta no és ni completa ni equilibrada. “Ens vam assessorar amb una doctora especialitzada en alimentació, que va evidenciar que les calories que consumeixen els nens estan per sota de les òptimes per edat, i que no hi ha un bon equilibri entre hidrats de carboni, proteïnes i greixos”, comenta Dominica Díez. “Haurien d'ingerir 900 calories i estan al voltant de les 450”, concreta Montse Mases.
“El menjar pot agradar més o menys, això també passa a casa, però com a mínim demanem que l'equilibri alimentari hi sigui, amb les calories que necessiten els alumnes per afrontar una tarda d'estudi”, afegeix aquesta mare.
"Els nens llencen el menjar, i després tenen molta gana"
“La majoria dels nens i nenes llencen el menjar, i després tenen molta gana. De quantitat n'hi ha, però si no hi ha qualitat no s'ho mengen. I llavors han de fer un extra comprant-se un entrepà, o un altre tipus de menjar que no els hi aporta el que necessiten en edat de creixement”, explica la presidenta de l'AMPA. Un cost afegit que no tots els alumnes poden assumir. “Amb la crisi que hi ha ara, quan per a molts infants el menjar més principal és a l'escola, si no els hi donen de qualitat i no se'l mengen, molts no poden anar després a la cantina i demanar un entrepà”, subratlla.
A l'institut de Calaf, els usuaris habituals del menjador escolar són 69 nens i nenes. “Esporàdicament ja no se'n queda cap, els nens del poble prefereixen anar a un restaurant o quedar-se a la cantina”, explica Mases.
Altres centres afectats a l'Anoia
De moment, els pares i mares de Calaf han sabut que a l'escola de Jorba tenen el mateix problema, però creuen que hi ha més centres afectats a la comarca. “Vam demanar fins a tres vegades al Consell Comarcal el llistat d'escoles que estaven en la mateixa situació per posar-nos en contacte i veure les seves opinions, però no hem tingut temps de parlar amb ells perquè fins la setmana passada no vam tenir aquesta informació”, explica un dels pares.
Dimarts al vespre el ple del Consell Comarcal va aprovar el plec de condicions per a adjudicar el servei de menjador escolar els propers cinc anys. Es van incloure més mecanismes de control i inspecció sobre l'empresa adjudicatària, però no es van afegir les clàusules que demanaven les famílies de Calaf i de Jorba per garantir la qualitat dels aliments i més proximitat en l'elaboració dels menús.
Ara els pares i mares preparen un seguit d'al·legacions, que presentaran els propers 20 dies. "No sabem si servirà d'alguna cosa o del mateix que fins ara, que malgrat tenir dades empíriques per part d'una doctora en alimentació i presentar enquestes...no ha servit de res", lamenta Díez.
Anna Suárez
Cal que el Consell Comarcal faci un comunicat, i expliqui com està tot.
No adelentem aconteixaments , pero cal una explicació tècnica ; i llavor treure’n conclusions i actuar si cal.
No val... Llegir més romandrà callat, encara que es cregui tenir la raó, o que el publicat no s’ajusta a la realitat.
Preguntes que caldria respondre:
1) Hi ha seguiment de l’acompliment de les bases del concurs?
2) Serunion es un dels Catterings més grans d’ Espanya; pot ser que incompleixin reiteradament les normes sobre la ’’dieta’’ mínima que han de servir?
3) ... etc
... parlin i expliquin; que no es pugui dir que ’’ Quién calla Otorga’’
Es deure del Consell complir i fer complir la llei; front al fet de que tothom es innocent fins que no es demostra el contrari, animem al Consell Comarcal a Donar Ràpides Explicacions sota fonaments tècnics, per a tranquil·litat de Pares i Salut dels Nens.
Bona nit, Pere.
Simplificant, l’ampa pot contractar el catering que cregui més convenient o en cas contrari, agafar el servei de catering que ofereix el Consell Comarcal previ concurs... Llegir més públic.
miquel
Miquel Albareda Soler, no ho entenc. Dius que a Jorba; l’AMPA, la REGIDORIA de l’Ajuntament i la DIRECCIÓ de l’escola aneu a una.
Llavors..... Qui contracta aquest catering? En Wert??... Llegir més Quelcom falla en lo que dius o no m’entero de res.
Porten els menus Andalusia????????????????????
No m’ho puc creure
Al plec de condicions no es demana una quantitat de calories per àpat?
Es intolerable. Cal que facilitin explicacions clares i concretes del perquè el menjar de les escoles no les fa un càtering de la comarca.
No es pot jugar amb la salut de ningú, però molt més... Llegir més dels infants.
Hola,
la Comissió de Menjador de l’escola de Castellolí també està preocupada per aquest tema. Quan l’AMPA de l’escola va anar al Consell Escolar sempre se li ha dit que aquesta... Llegir més preocupació era únicament de la nostra escola.
Ara ens hem adonat que som totes les escoles de l’Anoia que no tenim cuina a l’escola, i que per tant necessitem càtering, les que estem molt preocupades.
El càtering que tenim és de línia freda cuinat a kilòmetres des d’on es menja, sense tenir en compte les recomanacions del Departament d’Ensenyament de què els aliments siguin de proximitat, quan es pugui ecològics, etc. Aquest càtering segurament pot ser molt millorable.
També cal dir que el consell comarcal que és qui licita el servei, en cap moment s’ha posat en contacte durant el curs amb els responsable del servei menjador de les escoles, és a dir les direccions de les escoles, per saber si s’està satisfet amb el servei.
No hi ha comunicació ni transparència.
Els pares som responsables de l’alimentació dels nostres fills, paguem els menús i no podem ni opinar sobre com voldríem que fos el servei?
Indignant
El cas no nomes pasa a les escoles de Jorba i Calaf , pregunteu a La LLacuna , a canaletas , Can Canals i altres i veureu l’opinio rela dels usuaris , no el que el que volen vendre desde el Consell... Llegir més , la realitat es la que esteu explicant , es evident que hi han interesos que no estan relacionats amb el benestar ni el bon servei dels alumnes.......
Males notícies... i com que ho van a comprar tant lluny? No ensenyen a les escoles, amb l’exemple, els grans beneficis, en general per tota la societat, del terme ”proximitat”?
Bon dia,
a Jorba de moment no tenim en peu de guerra als pares i mares. Si que és veritat que és un tema (d’entre altres que afecten al mateix servei) que ocupa ja fa temps i preocupa en primer... Llegir més lloc a l’Ampa, però també a la direcció de l’escola i la regidoria d’educació de l’Ajuntament. Cal dir, que en aquest sentit, les 3 parts anem en la mateixa direcció i volem que el menjar, a més a més d’arribar correctament a taula i passar tots els controls requerits, sigui SALUDABLE.
Per això ens preguntem i mirem de posar en dubte que un menjar elaborat fa 3 setmanes sigui el més saludable possible. Crec que és la nostra obligació fer-ho!!!.
També, crida l’atenció al nostre sentit comú que aquest menjar hagi de venir d’una distancia propera als 1000 kms. No perquè físicament, no hi pugui venir, ni perquè els andalusos no ens puguin fer el menjar, si no perquè precisament això afavoreix que aquests aliments hagin de ser cuinats amb més dies d’antelació.
Hi ha una cosa clara i és que, cada vegada s’alcen més veus que ens diuen que l’alimentació és un fet determinant i molt important per a la nostra salut.
Fins fa poc, podem pensar que les decisions que s’han pres en aquesta matèria, han estat ben preses. Però, si avui, entre tots fem conscients que aquests 2 paràmetres son negatius per a la salut dels nostres fills, és conseqüent pensar que es puguin canviar i millorar aquestes condicions
En part, ”Som el que mengem”
Salutacions,
miquel albareda
regidor d’educació de l’Ajuntament de Jorba
La meua senzilla opinio seria: fer dues denuncies.
Una al cocell comarcal, i l’altre a l’empresa que ho suministre.
Alguna cosa es meuria, segur
Lola
31 de maig 2014.20:45h
Berta, no t’has d’escandalitzar perquè portin els menus d’Andalusia. Et proposo que facis un exercici: Agafa els productes que tens al rebost i nevera i ves mirant la procedència, potser et... Llegir més sorpendràs. Tant de bo que no.
Tot i així, ara mateix podria fer una llista infinita de productes alimentaris i també d’aliments que venen de la quinta forca, de molt lluny vaja... Platans de Costa Rica...