//Plugins sense CDN ?>



Ferran Bosque es defineix com a ‘emprenedor’ per això el motiva enormement i creu en el projecte que va engegar fa cinc anys i que durant els dos últims ha aconseguit posicionar-se com a líder mundial en el sector. Un equip de grans professionals, els millors socis tecnològics i saber comunicar el producte a través de les noves eines digitals són els factors que segons Bosque han dut l’empresa al capdavant malgrat haver arribat més tard que la seva competència. – Actualment tenen competidors a França i Itàlia-.
Néixer en temps de crisi
Poolbike va engegar fa cinc anys tot i que durant els tres primers es va dedicar pràcticament a fer recerca. Això significa que l’empresa ha crescut en plena crisi econòmica: ‘Nosaltres no coneixem les vaques grasses’, explica Bosque. Segons el fundador i director general de Poolbike, en temps de crisi només sobreviuen aquells projectes liderats per persones que no pensen en els diners, sinó que viuen motivats per allò pel que treballen cada dia.
Bosque explica que a l’hora d’emprendre Poolbike en cap moment va tenir por: ‘Quan algú pensa en tirar endavant un projecte sempre pensa que se’n sortirà’. Ara bé, mirat amb distància, també reconeix que si en aquell moment hagués sabut totes les dificultats a les que s’ha hagut d’enfrontar, segurament no hauria estat tan valent com va ser.
Saber comunicar el producte
Actualment Poolbike compta amb 4 productes, tres bicicletes i una el·líptica. Bosque afirma que tenen el millor producte del mercat ja que inverteixen un 5% de la facturació en I+D i han aconseguit desenvolupar mecanismes per aprofitar al màxim la resistència de l’aigua i fer-lo confortable pels usuaris. Actualment els principals clients de Poolbike són gimnassos, centres de wellness, hotels o balnearis i segons explica Bosque, el 65% de la facturació del passat 2010 va ser amb vendes fetes fora de les fronteres de l’Estat Espanyol: ‘Creiem que de cara el 2011 podem arribar al 80% de facturació estrangera’.
Per Bosque l’èxit en aquesta època depèn de les capacitats de l’empresa per saber vendre el producte i comunicar-lo. Precisament per aquest motiu, Poolbike compta amb una web molt activa i aposta per la xarxes socials per estendre el seu producte. A més a més, serà per segon any consecutiu a FIBO, la firade fitness més important del món que se celebrarà a Alemanya.
Un bon equip humà, un actiu imporant
Actualment a Poolbike hi treballen quatre persones que es cuiden del disseny, venda i distribució del producte: ‘Sense ells, l’empresa no podria existir’ explica Bosque, que creu que és bàsic creure i comptar amb un equip preparat a tots els nivells. Per això, l’empresa fa fer la fabricació de tots els seus productes a Tallers Trevi, de Vilanova del Camí: ‘Per nosaltres, els nostres fabricants no són un proveïdor més, els considerem un ‘Soci tecnològic’ Bosque explica que sense ells no hauria estat possible el ràpid desenvolupament de nous models. i en valora la implicació que adopten amb els seus clients. Segons Bosque costa trobar gent preparada, a Igualada no hi ha gent que domini l’anglès i el francès a la perfecció i la gent jove de Barcelona costa que vulgui venir a treballar aquí.
Un discurs positiu per a la comarca
Segons Bosque, a l'Anoia falta un discurs positiu, creu que l'ambient que es respira al carrer és de tristor i decadència i la gent no creu en els emprenedors: 'Per mi Munich o Buff són referents, exemples a seguir'- afirma.
Ramon he de dir que estic d’acord amb l’Andreu en que els empresaris d’aqui no valoren prou els treballadors del seu entorn. És impossible que hi hagi algun factor ambiental o genètic... Llegir més endèmic que faci que els anoiencs no donin els perfils que trobeu a altres puestos, a no ser que sigui que no busqueu bé. Sense cap mena de dubte, si busqueu un elefant al fons del mar no el trobareu, se l’haurà de ensenyar a bussejar i això requereix temps. El problema és que molta gent formada de l’Anoia se’n va a treballar a l’àrea de Barcelona per que per probabilitats allà ho tenen més fàcil per trobar la primera feina (i no parlem dels nivells salarials) i un cop allà no tornen. I per fer aquest comentari m’he documentat: amb dades del cens del 2001 a l’IDESCAT podràs trobar que l’índex de estudiants de doctorat, posgrau, llicenciatures i diplomatures a Igualada és major que els de ciutats com Manresa, Vic o Vilafranca, però si mires els índex de habitants amb estudis superiors acabats, aleshores vic i Manresa ens pasen endavant. Això, per desgràcia, vol dir que la gent formada de Igualada marxa.
L’equip humà de quatre persones??
Jo diria que en una de les fotos s’ha colat un espontani.
Són 4 o són 5?
”Esto huele a chamusquina...”
Andreu, sóc director de recursos humans i lamento dir-te que els perfils de gent que busquem no hi són a Igualada. No hem sabut transformar-nos a temps però tot és possible. Endevant les atxes.
Au va! això de dir que a Igualada no hi ha gent preparada sí que és discurs negatiu: el dels empresaris que no creuen en els treballadors que els envolten. Estic segur que a Igualada (i comarca)... Llegir més hi ha gent molt preparada, una altra cosa es que n’hi hagi molt poca gent, però no vivim pas a una ciutat d’un milió d’habitants, no? Potser és questió de buscar bé.
Ja em cansa el discurs de que aquí la gent no està preparada, mentre els empresaris igualadins pensin que aquí no trobaràn res de bó jo seguiré anant a treballar fora, on si que em valoren.
Ferran
22 de febrer 2011.08:06h
Hola Carles, a que et dediques a llegir noticies o a buscar ”chamusquines”