Bunyols de bacallà + vi Quinze Roures, d'Espelt de l’Empordà

El menjar

Bunyols de bacallà

Ingredients:

200 ml d'aigua

60 grams de mantega

3 ous

Bacallà esmicolat i dessalat

Oli d'oliva

Julivert

Farina

Preparació:

Primer de tot fregirem el bacallà, juntament amb el julivert i un raig d'oli. Per un altre costat, bullirem l'aigua junt amb la mantega i, quan bulli, afegirem la farina i ho deixarem coure. Afegirem els ous d'un en un i batrem enèrgicament, a la vegada que hi tirarem el bacallà i ho anem batent tot fins que quedi una massa més o menys compacta.

Escalfarem l’oli d'oliva i, quan estigui ben calent, fregirem les porcions de massa donant-les-hi forma de bunyol prèviament.

El beure

Aquesta recepta és força agradable de combinar, ja que no conté cap ingredient dels que els sommeliers anomenem “prohibits”. Ja n’hem parlat en altres ocasions i realment haig de dir que són un autèntic malson. Intentar combinar bé un vi amb unes carxofes, uns espàrrecs verds o una amanida amb vinagre de vi és gairebé un miracle.

En el cas d’avui, es tracta d’uns bunyols amb base de farina, mantega i bacallà dessalat, és a dir, molt agradable.

Per acompanyar aquest plat, he triat un vi Quinze Roures, dels cellers Espelt de l’Empordà. Aquest vi és un cupatge de garnatxa gris i garnatxa blanca i això ens encanta, perquè són vins varietals, fets amb raïms típics i autòctons de la zona.

En nas és un vi de color groc pàl·lid amb tons verdosos i amb llàgrima abundant i densa... això ja ens dona pistes que potser serà un vi amb un cert pes en boca.

El nas és potent i intens. Aromes de fruita tropical, peres, pomes, meló, pinya, albercoc i un fons de mel, fumats i torrats provinents del breu pas per bóta de roure francès (6 mesos).

En boca el notem intens, un punt golós, gras i voluminós. Tornen els sabors de fruita blanca i tropical i també un toc amarg i cítric que li dóna frescor. La mineralitat també treu el cap, però molt subtilment i els torrats hi són, però molt integrats.

És un vi que no ha d’estar massa fred per a que expressi tot el seu potencial. Tot i que sé que això és una lluita perduda, recomano no servir-lo als 4 graus de temperatura de nevera, sinó a uns 7-8 graus. És aleshores quan descobrim la grandesa d’un gran vi.

Penseu, amics, que per sota de 2 graus a les nostres papil·les els és igual el què els donem per beure, per tant, siguem una mica exigents bevent aquesta excepcional beguda a la temperatura que toca. Salut i vi, amics!

La cuinera, Sandra Alemany
Igualadina, administrativa de professió i xef de vocació. La seva passió per la cuina ve de lluny. La seva mare ha estat el seu referent i de la qui ha heretat el gust per la gastronomia. Per a ella és més que un plaer el poder cuinar i compartir els plats amb els seus, amb un bon vi i llargues hores de conversa per endavant.

La sommelier, Sònia Farran i Torres
Filla de Capellades i resident a la Pobla de Claramunt, és sommelier professional amb la titulació Europea de sommelieria atorgada pel Centre d’Estudis Tècnics Turístics de Barcelona (CETT). Realitza cursos de tast per a aficionats i també cursos relacionats amb el món del vi i la cocteleria a professionals del sector. Rebé el Primer Premi Marqués de Riscal 2009 i el premi Nariz de Oro de Catalunya l’any 2008 i menció als premis 2012 “Primer Premi Cartaví 2012 de la província de Barcelona”. Ha posat en marxa dos restaurants a Igualada i, a l’actualitat, dirigeix Kan Bakus. És gerent de l’empresa Ceina i ha escrit diverses guies pràctiques de productes tecnològics, que han estat publicades tant per editorials catalanes com espanyoles.