Les cares anoienques de la UE visiten l'institut

Quants estats, què és Schengen, quantes estrelles hi ha a la bandera, quin ha estat l'últim en arribar, o quants idiomes es parlen? Aquestes i moltes altres preguntes van contestar ahir al migdia, a l'Institut Pere Vives Vich d'Igualada Carlota Martí i Ivette Tarrida, una jorbenca i una igualadina que treballen a les institucions europees. Els estudiants, uns 70, van escoltar a Ivette Tarrida i Carlota Martí, que van explicar l'estructura bàsica i triangular de la UE: la Comissió, el Parlament i el Consell, un teixit molt complicat del que en van donar a conèixer les claus i la utilitat i incidència que poden tenir en el nostre dia a dia.

Van sortir noms com Cañete, Tremosa, Terricabras o Urtasun (que algú va recordar que és guapo). També les relacions amb els estats, no sempre fàcils, o les rutines de les trobades entre presidents. Les dues visitants del programa 'Back to school' van remarcar les 3 institucions principals ja esmentades, però n'hi han d'altres. I van relatar la seva arribada a la Comissió, on "hi ha persones que no tenen perquè ser només perfils tècnics". De fet, Ivette va fer ciències polítiques i Carlota és periodista. Ivette va estar en un stage a Itàlia, en un projecte europeu, i just llavors va opositar per una plaça al Parlament i després a la Comissió. Al Parlament Ivet vetllava pel compliment de les lleis amb les queixes que arribaven. Després va passar la Comissió: "els comissaris equivalen a ministres o consellers" a nivell europeu, aclareix. Ara, Ivette treballa a la Comissió, al Directorat General d'Interior (ara molt ocupats amb el problema de l'extremisme). La seva tasca és com fer cooperar les diferents instàncies i departaments de diferents països. Treballa amb belgues, polonesos o italians. Una autèntica macedònia.

Carlota fa una altra tasca. Al Pere Vives Vich va fer batxillerat social i després va fer comunicació audiovisual. Va ser la tercera directora d'Anoiadiari. Els seus coneixements d'anglès i francès van ser claus per treballar a Brussel·les per la Generalitat amb una beca. Allà, feia d'enllaç i ajudava a les empreses catalanes amb interessos comercials al Benelux. Durant aquella etapa va estar en contacte amb les institucions i posteriorment va demanar fer un 'stage' a la Comissió la van enviar a Barcelona. Ara és a la delegació de la Comissió a la capital catalana. "Som la boca i les orelles de la Comssió a Catalunya, i aquí expliquem què es fa a Brussel·les". Les seves tasques són informar dels drets i possibilitats que es tenen com a ciutadans europeus. Carlota també s'ocupa de les relacions amb els periodistes, actes de premsa o xarxes socials. La comunicació es fa en català, que tot i que no és oficial, sí que serveix per transmetre informació als ciutadans que tenen aquesta llengua.