//Plugins sense CDN ?>

Carles Mundó explica que des del seu punt de vista els consumidors de comunicació no són una massa uniforme i no són iguals; són d’edats molt diferents, amb habilitats tecnològiques i interessos molt diferents, i que per tant, pensa que 'la premsa de paper té futur, però no serà una premsa de paper com l’hem conegut fins ara. Alhora sóc dels que pensa que la premsa digital no és el futur, és el present. Hem de tenir en compte que, a Catalunya, la generació que va dels 16 als 24 anys ja dedica més hores a Internet que, per exemple, a veure la televisió. Per tant, per una part de la nostra societat, la premsa digital és el present'.
Pel que fa a la premsa gratuïta, que molt sovint complementa els mitjans digitals, Mundó assenyala que en termes generals, té com a gran actiu el valor de la proximitat: 'De fet, els principals projectes de premsa gratuïta que han tingut èxit a Catalunya han estat molt vinculats a experiències de proximitat o adreçant-se a col·lectius molt concrets com, per exemple, joves i estudiants. És veritat que la premsa gratuïta, com la de pagament, necessita com a combustible fonamental la publicitat i, en el context que estem vivint de transformació tecnològica, posa dificultats a la premsa en paper perquè el mercat publicitari està cada vegada més atomitzat'.
Text i fotos: Mònica Puntí Brun / ACPG