“Coulant” de torró i vi dolç Tintoralba

El menjar

“Coulant” de torró

Ingredients:

75 de farina de rebosteria torrada

Mantega per untar els motlles

200 grams de Torró de Xixona

4 ous

100 grams de sucre

Nata per decorar

Preparació:

En primer lloc cal torrar la farina en una paella, fins que sigui de color marró, sense deixar de remenar i vigilant que no es cremi. Reservarem. A continuació, untarem els motlles amb la mantega. Llavors batrem el torró, els ous, el sucre i la farina tot junt, fins que quedi una pasta espessa. Amb aquesta, omplirem els motlles prèviament untats i, just en el moment de consumir, fornejarem a 180 graus uns 8-9 minuts. Uns postres espectaculars i sempre desitjats... qui diu que no a un coulant?

El beure

Aquesta setmana toquen uns postres amb records nadalencs, però que podem menjar durant tot l’any, el “coulant” de torró.

Es tracta d’unes postres dolces, però no embafadores, amb base de farina i ou i un acompanyament de nata muntada. Per acompanyar-les buscarem un vi de postres i, com sempre, m’agrada buscar vins de la zona d’origen del plat. Algú - que en sabia molt de vins, per cert- fa molts anys em va dir que si volia encertar amb els maridatges busqués productes de la mateixa zona, ja que la natura és sàvia i les coses són als llocs per algun motiu. Perquè us sembla que casa tan bé un “Albariño” amb el marisc? O un Xerès amb un pernil ibèric? Si ens deixem portar, moltes vegades encertarem...

Bé, anem al gra. Per aquestes postres he escollit un vi dolç basat en un raïm típic de la zona d’origen del torró de Xixona (Alacant). Es tracta del Tintoralba, 100% a base de raïm Monastrell, una de les varietats més típica espanyoles després de la Tempranillo.

A la vista és un vi vermell intens molt opac, amb una llàgrima molt densa. En nas té uns aromes intensos que ens recorden les panses, figues, fruita vermella i negra confitades i un fons de cafè.

En boca recorda a llaminadures. És untuós, melós, però a la vegada fresc . Notem una lleugera aspror, dels tanins, que li resta la dolçor pronunciada que tan molesta en alguns vins de postres. Cal dir que no és un vi apte per a persones que no els agradin els sabors molt dolços.

La cuinera, Sandra Alemany
Igualadina, administrativa de professió i xef de vocació. La seva passió per la cuina ve de lluny. La seva mare ha estat el seu referent i de la qui ha heretat el gust per la gastronomia. Per a ella és més que un plaer el poder cuinar i compartir els plats amb els seus, amb un bon vi i llargues hores de conversa per endavant.

La sommelier, Sònia Farran i Torres
Filla de Capellades i resident a la Pobla de Claramunt, és sommelier professional amb la titulació Europea de sommelieria atorgada pel Centre d’Estudis Tècnics Turístics de Barcelona (CETT). Realitza cursos de tast per a aficionats i també cursos relacionats amb el món del vi i la cocteleria a professionals del sector. Rebé el Primer Premi Marqués de Riscal 2009 i el premi Nariz de Oro de Catalunya l’any 2008 i menció als premis 2012 “Primer Premi Cartaví 2012 de la província de Barcelona”. Ha posat en marxa dos restaurants a Igualada i, a l’actualitat, dirigeix Kan Bakus. És gerent de l’empresa Ceina i ha escrit diverses guies pràctiques de productes tecnològics, que han estat publicades tant per editorials catalanes com espanyoles.