//Plugins sense CDN ?>

Aquest dimecres al matí la majoria d’escoles de la comarca han arrencat el nou curs escolar amb certa normalitat. A la porta de les escoles i les llars d’infants es repetien les imatges de cada any, amb nens i nenes plorant per que no volien entrar a l’aula.
La diferència d’aquest any respecte el curs passat, és que el curs ha arrencat amb una crida per part de la comunitat educativa a protestar contra les retallades que la Consellera Irene Rigau està aplicant a l'educació pública.
Centres d'Igualada, Vilanova del Camí, Òdena, Castellolí, El Bruc, entre altres, han mostrat de diferents maneres el seu rebuig. Al Garcia Fossas d’Igualada, per exemple, han llegit un manifest a primera hora del matí, els professors portaven samarretes grogues amb el lema ‘SOS Ensenyament públic i de qualitat’, i a mig matí han sortit al pati de l’escola amb una pancarta on es llegia ‘Defensem l’ensenyament públic. NO a les retallades’.
Altres centres de la comarca també han donat circulars a les famílies on s'informava de com afecten les retallades a l'ensenyament públic i al funcionament dels centres, i han penjat pancartes per mostrar el seu rebuig a les mesures de la Generalitat.
Dimecres grocs
Segons Àngels Gabarró, Delegada d'USTEC-STEs a l'Anoia, per aquest curs s'ha decidit que els centres públics de la comarca celebrin els dimecres grocs, és a dir, que tots els dimecres tothom vesteixi la samarreta groga com a mostra de protesta.
El MUCE, marc unitari de la comunitat educativa, del que en forma part la FAPAC (Federació d'Associacions de pares i mares de Catalunya), sindicats de mestres, sindicats d'estudiants, Moviment de Renovació pedagògica...) donen suport a aquestes mobilitzacions.
Aquest mateix dimecres s'ha sabut que la comunitat educativa ha donat un mes de marge a la consellera Rigau abans de convocar una nova vaga en l'ensenyament, a l'espera de conèixer els pressupostos catalans de l'any vinent.
No confonc res. Durant anys hem tingut la oportunitat, amb el canvi de governs, hem tingut governs de CIU i després governs d’esquerres, i la situació mai ha canviat a millor, mai s’ha... Llegir més redreçat, portem anys de vagues i manifestacions per a defensar l’escola pública, per a una millor educació, etc, i jo no he vist un canvi a positiu.
Cert és que la situació de Catalunya i els seus comptes fan que en aquests moments s’hagin d’aplicar una sèrie de retallades, però cap persona entona un mea culpa d’haver estirat més el braç que la màniga en els darrers 10 anys.
Que amb la independència no hagués passat? Ja et dic que amb o sense independència, si un ha estirat més el braç que la màniga, un bon dia es trobarà amb la butxaca buida.
Estàs cofonen naps amb cols. Que té a veure l’independència amb el que tu escrius.
Deixa’m que et digui que a ben segur que amb l’independència no s’hauria de fer retallades a... Llegir més l’educació
El primer dia i la imatge del dia, protestes, xiulets, pancartes i incisos a una nova vaga en el mon de l’educació.
Aquesta és la imatge del nostre país.
Entenc que aquest curs no hi hagi el... Llegir més mateix nombre de professorat, no hi hagi subvencions per a menjadors, no hi hagi subvencions per a llibres, no hi hagi etc etc etc etc.
En plena crisi, ja des del 2008, es va iniciar una etapa d’instaurar ordinadors a les aules, d’augmentar subvencions, d’augmentar professorat, d’escoles noves, d’escoles bressol a cabassos, i vinga fot-li fort que ja teníem més d’un 10% d’atur i semblava que la mamella encara brollava.
D’aquí a un no parar de canvis en l’educació, en el sistema, i tot un seguit de vagues i manifestacions que no han dut enlloc.
Això si, jo vinga a fer classes de repàs, observant llibres on no s’explica res, on expliquen trigonometria en dues pàgines, i la pregunta que em faig jo, si abans s’explicava en 5 i ja era deficient, perquè ara en dues?
La segona pregunta, no és el professorat, o un conjunt de personal expert, el qui decideix la matèria a impartir i com impartir-la i el contingut dels llibres? Doncs cada cop tenen menys ganes de pencar.
Ho sento molt, cada cop tinc la sensació que no volem educar correctament als nostres fills, és millor mostrar-los el camí del queixar-se i ben poc el de pencar. Ara be, aquest deteriorament del sistema educatiu permet manipular-los d’allò més be.
I finalment, una reflexió o cosa que sempre vaig pensant. La meva empresa funciona gràcies a treballadors qualificats, pencaires. A mi m’abaixen el sou, però jo haig de seguir aportant el màxim a l’empresa, com tots els altres treballadors, amb el cap cot segurament, però pensant que amb esforç obtindré una continuïtat i potser ens en sortirem, per tant, no entenc quan em diuen que com que els hi rebaixen el sou oferiran un ensenyament de més baixa qualitat, o sigui, m’estan dient que com que no cobren tant no han de pencar tant.
I nosaltres volem la independència?
Maria Ll.
Igualada
13 de setembre 2012.17:05h
Cristina, segurament tens raó, però si volem la independència ens tocarà tambe pencar i molt i per tant tal com insinua l’Albet, a alguns mestres no ens els podem permetre