'És desmesuradament més popular i normal ser esportista o cuiner que ser emprenedor'

Has trencat els esquemes de molts estereotips, atès que va deixar els estudis als 21 anys i va decidir crear la seva primera empresa. Què va aprendre d’aquella experiència?

Vaig aprendre d’aquella experiència i continuo aprenent cada dia! Bàsicament, vaig aprendre dues coses molt importants: que s'ha de lluitar pels somnis i que has d'estar ben despert i treballar fort moltes hores.

Quina va ser la part més difícil o els principals obstacles que va haver de sortejar per fer aquest pas? Si ho hagués de fer avui, faria alguna cosa diferent?

Allò més complicat va ser superar la incertesa i la soledat amb la qual et trobes quan emprens un negoci innovador.

Què faria diferent?

Crec que no em vaig posar les piles de debò fins que no vaig patir en primera persona una crisi (la crisis puntcom), fins llavors, per a mi era més una afició que una feina. Si tornés al passat, m'hagués posat les piles abans sens dubte.

Li he sentit a dir en alguna ocasió que hi ha una certa tendència de dimonitzar els emprenedors i veure’ls com a bitxos estranys.

A vegades sembla que “allò que és normal" significa "allò que és correcte", i si algú se surt de la normalitat se’l considera un bitxo estrany! Fa la sensació que és desmesuradament més popular i normal ser esportista o cuiner que ser emprenedor en qualsevol altre sector.

Per què ser emprenedor no és un referent per als joves i per a molta part de la societat?

Hauria de ser-ho. Però com diu en Sala-i-Martí estem en un país on es prenen com a referents els David Bisbal i no els grans empresaris.

Què s’hauria de fer per donar valor als emprenedors?

Donar a conèixer la gran quantitat de casos d'emprenedors extraordinaris que hi ha i normalitzar la figura de l'emprenedor. Fixa't que hi ha serials de televisió de policies, de metges, d'advocats, etc. però res d'emprenedors. Una situació similar es dóna amb els informàtics, aquest que apareix a les telenovel•les com el friki i introvertit que mai no s'emporta la noia maca del serial.

Creu que hi ha suficients iniciatives i recursos perquè una persona amb inquietuds per ser emprenedor trobi el camí més fàcil?

Crec que no. L’emprenedor hauria de tenir molt més suport, tenint en compte el valor que aporta i els llocs de feina que crea. I, avui en dia, diria que, tret del "dia de l'emprenedor" poca cosa hi ha. Cada dia hauria de ser el dia de l’emprenedor!

Ha assegurat que un bon projecte és un 10 % d’inspiració i un 90 % de transpiració: de suar a base de molt treball. Quins altres consells donaria per tal de fer triomfar una idea?

Tenir la suficient humilitat d’aprendre dels errors per corregir a temps! Dit així sembla fàcil, però no ho és, perquè tots tenim el nostre ego. Igual que a ningú li agrada que li diguin que el seu fill és lleig, als emprenedors de vegades ens costa assumir amb humilitat una crítica sobre un projecte (d’alguna manera són com els nostres fills).

Precisament en temps de crisi molts diuen que és un bon moment per emprendre, per buscar nous horitzons, per reinventar-se. Hi ha algun moment millor que un altre per emprendre?

Crec que sempre és un bon moment per emprendre! De fet, grans imperis empresarials s'han creat en aquestes èpoques, atès que donen peu a un canvi d'ordre en molts sectors.

On creu que rau l’èxit d’una bona gestió empresarial?

Suposo que no es pot generalitzar i cada cas és diferent. Però crec que en general, la clau és tenir els socis adequats, un equip potent i estar molt a prop del client.

I l’èxit d’una bona idea? Si ens equivoquem o fracassem, hem de tirar la tovallola?

Les idees són bones o dolentes segons que el mercat les accepti o no. Crec que s'ha de persistir i fer correccions constantment, però hem de ser conscients que hem de quantificar el nostre risc. Un bon emprenedor és aquell que té clar fins quan pot arriscar. I, d’altra altra banda, recordar que l'Edison abans de trobar la bombeta, va fer 900 i molts intents i lluny de desanimar-se deia “Ara sé 900 maneres de com no fer una bombeta”.

Dídac Lee ha creat fins ara quatre empreses on treballen més de 100 treballadors. A què es dedica cadascuna?

Avui en dia som unes 240 persones. Tenim una marca comuna, Inspirit, que està composta per una incubadora de nous negocis i un hòlding d'empreses de les quals destacaria:

El Grup Conzentra, dedicat al comerç electrònic, marquèting en línia i projectes a mida d'Internet. Treballem per a les principals empreses industrials, banca, consum, etc.

Spamina: solucions de seguretat en correu electrònic. Protegim el correu electrònic dels perills de l'spam, virus i altres. Tenim uns 400 mil usuaris i fa poc temps que ens hem convertit en el proveïdor tecnològic de Panda, una de les principals empreses del sector a nivell mundial.

INTARG: és un centre de desenvolupament ubicat a Buenos Aires i format per 80 enginyers.

Ens pot dir alguns dels aspectes més innovadors de les seves empreses i de la manera de gestionar-les?

És difícil particularitzar-ho, però en general, diria que en tots els projectes que ens és possible col•laborem amb un centre de recerca universitari per tal d'adquirir l'estat de l'art de les tecnologies amb les quals treballem. Aquest fet és el que explica que un producte fet per una petita empresa catalana pugui ser punter a nivell mundial!

A més de la diversificació de mercats, ha obert seus a Girona, Madrid, Buenos Aires i Mèxic. Creu que és necessària la internacionalització dels projectes?

Sense dubte. Lo bo d'un projecte de programari és que l'internacionalització és senzilla, és 'fàcil' arribar a tot arreu. Però el risc és que els competidors arriben també de tot arreu! Ara fa poc, hem obert al Silicon Valley perquè volem estar en el primer mercat del món.

Es considera una confluència de cultures: asiàtic d’origen, català de naixement i americà d’admiració. Amb què es quedaria de cada cultura?

Jo sóc català al 100% amb un cert aire oriental. Em quedo amb la capacitat i tenacitat catalana, amb l'esperit emprenedor dels xinesos i amb l'ambició per ser global dels americans.

Acabi amb un consell perquè els emprenedors que llegeixin aquesta entrevista surtin convençuts de tirar endavant la seva idea.

Que no hi ha res més segur a la vida que a tots ens arriba l'hora, i no hi ha risc més gran que tenir la sensació en el darrer moment que no has fet tot allò possible per complir el teu somni...i ja sigui massa tard.

UEA