'Per gaudir d'una joia no s'ha de tenir la necessitat d'ensenyar-la'

Segons explica la joiera, Joana Lladó, l'escola on va estudiar va ser el punt de partida per a la creació del taller, però 'a través de l'autoaprenentatge vaig anar coneixent les tècniques per aconseguir materialitzar les meves idees'.

Lladó es considera una artesana i una artista, i és que s'encarrega de tot el procés de creació de la joia, des de la manufactura fins el disseny d'aquesta. Les joies que més l'atrauen són les de gamma alta: les pedres precioses, l'or groc i la plata, i es decanta per les formes orgàniques. 'M'agraden les coses que tenen vida, que evolucionen mentre es duen a sobre'. Sens dubte, les joies de la Joana tenen una textura treballada amb precisió, detall i passió.

La joiera prioritza el tracte directe i íntim amb el client, perquè el concepte de relacionar una joia amb un sentiment és el que més la motiva a treballar. 'Necessito crear i entregar una joia pensant que la persona que la portarà se sent satisfeta i, alhora, sentir-m'hi jo també'. Segons la Joana, una joia no s'ha de voler portar per ensenyar, sinó per gaudir-la un mateix. I aquest és el sentiment que transmet l'apassionada de les pedres, els brillants i els minerals.

La moda en les joies

Joana Lladó dóna importància al fet que el client valori la peça única a la atemporalitat de les joies i, en aquest sentit, ella fuig de les modes. Tant a Espanya com a Itàlia sembla que la majoria es regeix per allò que està de moda i 'ens és complicat valorar la unicitat dels objectes'. Alemanya i Dinamarca són, en canvi, països que aposten per la originalitat, 'un concepte que aquí és més difícil d'assolir'. Lladó opina que el fet que la societat funcioni per modes 'és una qüestió de caràcters, i no tant de temps. Jo el que no faig és competir davant d'això, no compto amb la moda, sinó tot al contrari'.

Alhora que es desvia d'allò que 'està de moda', les creacions de la Joana tenen un caràcter propi i, per això, la modernitat és inherent a elles. La discreció amb la que parla de la seva feina, que és també una passió, també s'encomana en la forma que té de vendre les seves joies: 'com que aposto per un tracte íntim i directe amb el client només puc comptar amb el boca-orella de la gent. Això fa que em coneguin poques persones, però em sento més còmoda així'.

En relació amb l'oportunitat que pot oferir l'ús de les noves tecnologies, Lladó es mostra llunyana al món 2.0, 'no m'hi sento bé escrivint al twitter allò que faig'. A vegades sí que m'he plantejat obrir una botiga, però no m'ho puc permetre pel volum de creacions que genero.