Una guia única i rigorosa sobre els Mamífers de Vilanova del Camí

Mònica Tomàs va explicar la metodologia que han fet servir en l'estudi. Un treball que han realitzat al llarg de dos anys i durant el qual segons va dir, el seu company Cristóbal Jiménez havia dut el pes principal. I és que una de les feines més importants ha estat la de poder fotografiar les diferents espècies per confirmar les evidències que anaven trobant amb rastres i petjades.

Tomàs també va aclarir que a la guia només es recullen les espècies que s'han pogut confirmar, però que això no significa que no hi hagi altres mamífers que també habitin al terme municipal. En aquest sentit va subratllar que l'estudi ha deixat de banda els ratpenats perquè afegia encara més dificultat a la investigació.

Els autors han tingut en compte diferents hàbitats, que han dividit entre zones urbanitzades, zona boscosa, camps (on estarien inclosos els horts) i finalment, rius i rieres. Pel que fa al treball de camp i al seguiment de rastres i petjades va explicar que havien utilitzat trampes de captura amb permís de la Generalitat. El mètode més interessant, sens dubte, va ser el de trampeig fotogràfic amb esquer, que s'ha hagut de fer sempre en horari nocturn i gràcies al qual s'han pogut fotografiar i donar fe de l'existència de tots els animals que apareixen a la guia.

Entre les espècies recopilades hi ha des de ratolins i musaranyes, fins a guineus, teixons, porcs senglars o fins i tot el visó americà, que segons va advertir Tomàs, no és una espècie pròpia del territori i és força agressiva; una amenaça, doncs, per a la resta d'espècies.

Vilanova del Camí