TORNAR

Els horts urbans, l'agricultura ecològica a la ciutat

La pràctica de l'agricultura urbana s'ha estès però no afecta els comerços de verdura i fruita

Dilluns, 20 juny 2011. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
Els horts urbans són una alternativa per aquells que viuen a la ciutat i volen cultivar agricultura ecològica. Des de fa un cert temps, la pràctica de mantenir petits horts urbans s'està estenent entre les famílies, que recreen així un ecosistema que pot arribar a tenir un valor i un contingut constructiu i educatiu. anoiadiari·cat s'ha apropat a diverses famílies igualadines que han apostat per cultivar un hort, i totes elles afirmen que 'és una experiència quotidiana molt recomanable'. Per la seva banda, algunes fruiteries i verduleries asseguren no haver notat que aquesta pràctica hagi afectat el seu negoci.

Alguns horts tenen el suport de fusta

La pràctica de mantenir petits horts urbans s'està estenent entre les famílies, ja que el cultiu de verdures i hortalisses representa una porta a l’ecologia i l’obtenció de productes frescos cultivats per un mateix. A la ciutat hi ha algunes persones que s’han atrevit a cultivar als seus balcons i terrasses, com és el cas de l’Aida Codina que, després de muntar l’hort ara fa un any assegura estar ‘molt satisfeta’ amb les collites. Codina destaca la importància de la dedicació diària a l’hort, sobretot a l’estiu. ‘Em fa gràcia veure l’evolució i menjar-me els productes que he vist créixer’, explica.

Per la seva banda, Ramon Muntané va decidir convertir les torretes del seu balcó en espais per les verdures. Ell cultiva tomaqueres, mongeta tendra, albergínia, rúcula, enciams, carbassons, carbasses, remolatxa vermella i melons.

La finalitat dels horts urbans no és la de substituir la totalitat d’aliments que s’han de menjar, sinó que la idea dels horts pretén promoure la diversificació dels hàbits alimentaris i la dedicació en un sector prou desconegut per als ciutadans. És per això que algunes verduleries constaten que no han vist disminuir els seus clients arran del cultiu d'horts urbans i no els sembla mala idea que els ciutadans provin de cultivar. 'La veritat és que és una feina dura, que requereix molta dedicació, i és positiu que la gent se n'adoni', opina una venedora de fruita i verdures.

Des d’un punt de vista econòmic, els horts urbans poden representar un estalvi de diners en la compra de productes frescos, malgrat que el cultiu d’aquests mai arribi a suplir les fruites i verdures necessàries per a la dieta alimentària.

El perquè de la creació dels horts

Ramon Muntané explica que l’entreteniment va ser el motiu que el va moure a fer l’hort a la terrassa de casa seva. ‘Necessita ser cuidat, però aquesta dedicació omple’, assegura. De fet, tant Ramon Muntané com Aida Codina apunten que el que fa més il•lusió és veure créixer les verdures i hortalisses, i sempre són més bones que les comprades.

Els ciutadans que s’han atrevit a muntar horts urbans a les seves terrasses cultiven tomaqueres, mongeta tendra, albergínies... Ramon Muntané afegeix que també va plantar farigola, menta, romaní, julivert, alfàbrega i orenga.

L’hort urbà d’Aida Codina és de fusta, mentre que el de Ramon Muntané i la seva família està col•locat tot aprofitant les jardineres de la terrassa.

El temps determina la plantació dels productes

Els igualadins sintetitzen que, com és lògic, els productes que cultiven ara no són els mateixos que fan créixer a l’hivern. ‘El sol d’estiu requereix aigua diària i, per tant, no creixen tots els productes’. Codina explica que durant l’estació més freda planta pastanagues, espinacs i faves.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.