'La incorporació de persones amb discapacitat enriqueix la cultura de l’empresa'

Què el porta a passar de ser psicòleg en un hospital psiquiàtric a emprenedor?

Cal situar-se en el món dels manicomis dels anys setanta. Es tractava d’estructures confinatòries, amb cel·les de càstig, patis tancats... amb amuntegament i misèria: era un cementiri vivent on veies deambular cossos vius que havien perdut l’ànima. Durant 10 anys vaig treballar en diversos hospitals i institucions psiquiàtriques, amb la intenció d’arrencar aquestes persones de la passivitat i de la monotonia del pati del manicomi. En aquest intent vam posar en marxa centres de teràpia ocupacional, ja que per a mi era evident que el treball és una cosa essencial en el procés vital de les persones. Ara bé, l’experiència va ser molt frustrant.

La il·lusió inicial s’esvaïa als pocs mesos: el que produíem no era útil per a ningú, era un subterfugi, era fer veure que treballàvem. És a dir que la raó última del treball, que és fer coses útils per als altres, allà no es desenvolupava. Era un treball sense sentit. I estava imaginant que érem capaços de posar en marxa un projecte empresarial amb ànima, on tots tinguéssim la possibilitat de desenvolupar les nostres potencialitats efectuant un treball útil, remunerat i fet en equip.

Quina és la filosofia de La Fageda?

La Fageda no és un projecte econòmic, ni tan sols purament empresarial. L’objectiu és social: oferir un treball digne a les persones de la Garrotxa que presenten alguna discapacitat intel·lectual o malaltia mental. Ara bé, com més èxit tingui l’empresa, millor s’acompleixen els seus propòsits assistencials. La Fageda ha engegat un procés de rehabilitació o reconstrucció de persones que sentien que eren una càrrega per a la família i la societat, que es veien ells mateixos com una nosa. Ara se senten rehabilitats socialment, perquè treballen en una empresa que fa els millors iogurts dels món.

La Fageda és una empresa capdavantera en el sector dels productes làctics, actualment és el tercer fabricant de iogurts de Catalunya, com s’aconsegueix arribar fins aquí?

Amb molt d’esforç i molta sort. Bé, és veritat que nosaltres no teníem més remei que sortir-nos-en, perquè l’alternativa era tornar al manicomi... Hem treballat molt, hem fracassat moltes vegades, però sempre ens hem aixecat, com qualsevol empresari. I a banda de l’esforç i la sort, cal una gran dosi de sentit comú, de saber determinar què és important en cada moment i també de saber quan tu no saps, per demanar ajuda.

Acabeu d’iniciar un nou projecte de fabricació i venda de gelats, quins són els objectius d’aquesta nova gamma?

Estem en el primer any del llançament, amb una distribució exclusiva a Caprabo. Atès que els gelats estan tenint bona acceptació, el propòsit és que es trobi cada cop a més punts de venda. Sempre pensant, com en tot, que l’objectiu principal és que perduri el projecte. Ara mateix la fàbrica de Badalona dóna feina a 8 persones amb discapacitat intel·lectual i a 3 professionals.

Com afronteu el futur, teniu previstos plans d’expansió?

Com a acabo de dir, la nostra expansió ve donada per la necessitat d’assegurar els llocs de treball i la sostenibilitat de l’empresa. A partir d’aquí també és veritat que patim els condicionants del mercat de la gran distribució, que t’obliga a tenir una mínima grandària per sobreviure. Però no volem anar més enllà. No tenim socis capitalistes que estiguin esperant un retorn de la seva inversió. El capital que tenim és el dels socis treballadors de la cooperativa i el que ha posat la Generalitat, com a qualsevol altre centre especial de treball.

I la crisi us ha afectat?

Gràcies a Déu, molt poc. Tenim un consumidor força fidel. El 2009 vam créixer un 4 % i aquest 2010 estarem al voltant del 5 %.

Com arribeu al consumidor sense fer publicitat?

Cada any passen per la cooperativa, a la Garrotxa, uns 35.000 visitants. Són persones que creuen en la Fageda d’en Jordà, una reserva natural que és una meravella, que veuen i senten l’olor de les vaques, que s’assabenten del projecte social que hi ha al darrere... L’entusiasme d’aquests visitants, que esdevenen autèntics apòstols de La Fageda, és la nostra millor publicitat.

Quantes persones treballen actualment a la cooperativa?

Ara mateix hi ha 235 persones treballant a La Fageda i 40 que, atès el seu grau de discapacitat, són usuàries del taller de teràpia ocupacional.

La Fageda és un model d’empresa social, actualment dóna feina al 100 % de persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental de la Garrotxa que estan en disposició de treballar, quines particularitats comporta això en la gestió del dia a dia?

En el nostre model conviuen una estructura productiva amb una d’assistencial, la qual cosa facilita conèixer millor les circumstàncies de cadascú i poder-li proposar el treball més adequat. A banda de tècnics en els diferents àmbits empresarials, tenim treballadors socials, psicòlegs, monitors... Ens movem en un equilibri delicat entre les exigències del negoci i l’objectiu social, sempre tenim en compte que aquest últim és la nostra raó de ser. No és fàcil gestionar una empresa d’aquestes característiques i fer arribar els productes lactis dos o tres cops per setmana als 1.200 súpers d’arreu de Catalunya.

Què li diríeu a un empresari que té cert recel a contractar una persona amb discapacitat?

Tota empresa té una responsabilitat social envers els col·lectius amb risc d’exclusió, fins i tot amb unes quotes de contractació que fixa la llei. Però més enllà dels requisits legals, la incorporació de persones amb aquestes característiques enriqueix la cultura de l’empresa, quan a més a més tota l’organització veu que aquesta responsabilitat és una realitat tangible.

Aquesta entrevista va ser publicada originalment a l'UEA Magazine núm. 22 (juliol de 2010).