La internacionalització del turisme, factor per l’optimisme

La demanda turística avui és força diversa i permet una oferta àmplia i a la vegada segmentada segons els interessos de cada turista. És gràcies a això que una comarca com l’Anoia pot desenvolupar la seva pròpia proposta a través d’una oferta empresarial estructurada i organitzada.

La demanda turística és totalment global i totes les destinacions turístiques competeixen entre elles en un context internacional. El factor clau per captar aquest client global és ser 'visible', el que equival a dir que cal disposar d’una estratègia internacional de vendes per captar, amb arguments, el client.

Els productes turístics són uns dels que es beneficien més de la comunicació i venda a través d’Internet, ja que és la porta més important per la seva internacionalització.

Podem veure com territoris sense grans productes turístics innats han sabut crear-ne de nous i es converteixen en veritables destinacions turístiques, donant resposta a la demanda d’un creixent mercat potencial de turistes arreu del món. A la comarca de l’Anoia en tenim un exemple clar i paradigmàtic com és l’Alta Anoia que, de la mà del Consorci de promoció turística de l’Alta Anoia, en aquests darrers deu anys de treball compartit entre els seus Ajuntaments i els empresaris privats, ha passat de ser una comarca agrària a ser un territori que comparteix el treball agrari i el turisme. Només una dada: l’oferta d’allotjament de l’any 2000 disposava d’unes poques places, i avui en té més de 400.

Poques destinacions de turisme d’interior tenen desenvolupades tant bé les seves eines de promoció a Internet i a les xarxes socials, amb uns productes de turisme actiu ben pensats. L’Alta Anoia disposa d’iniciatives tan ambicioses com el nou punt d’atenció turística plantejat com a plataforma empresarial i turística, i d’un original producte gastronòmic com és el cigronet, que l’han ajudat a posicionar-se turísticament. En resum, és un resultat positiu fruit de molts factors, però voldria destacar la il•lusió en el canvi i en les persones, la persistència en el treball, la insistència davant de les institucions i sobretot un bon lideratge.

Si preguntem als empresaris turístics de la comarca i en particular als de l’Alta Anoia sobre la procedència dels seus clients en època alta, ben segur que destacarien els de procedència estrangera. Conclusió: s’estan internacionalitzant i no depenen exclusivament del client nacional.

La comarca de l’Anoia en general hauria de mirar aquesta bona pràctica de l’Alta Anoia per fer-se-la seva i aprofitar l’experiència que té en la gestió turística. Cada destinació turística dins la comarca té un posicionament de producte turístic diferent segons la zona (la baixa Anoia, l’alta Anoia o el cas d’Igualada entre altres), però el que sí esta clar també, és a on tenim la experiència en la gestió i els bons resultats.

En una època en la qual hem d’optimitzar recursos, jo donaria tota la responsabilitat comarcal turística al Consorci de Promoció Turística de l’Alta Anoia, i que liderés, amb la complicitat de la resta de administracions publiques de tota la comarca i empresaris, un projecte de futur turístic basat, com he dit, en les capacitats i habilitats que ha anat acumulant en els darrers anys de bona feina, i en particular en el camp de la internacionalització. Cal que superem altres formes de promoció turística i anem cap a organitzacions especialitzades i expertes en la col·laboració pública i privada. Són només recomanacions, però estic convençut que tindran un resultat segur pel turisme de la comarca en els propers anys, cas de ser que tingudes en compte.

Dades de l’Observatori del turisme de Catalunya referides al turisme rural (més propi de la nostra comarca): 'el número de viatgers estrangers que han visitat establiments rurals a Catalunya el 2010 van augmentar en un 11,3% respecte l’any anterior , en front dels descens de viatgers espanyols d’un -10,7% '.