//Plugins sense CDN ?>
Les pluges de la primavera de l’any passat, la inexistència de llargues temporades de sequera i de cops de vent van fer que el 2010 no fos un any complicat pel que fa a incendis ni a l’Anoia ni a Catalunya. La tasca realitzada pels ADF’s, juntament amb els Bombers i els dispositius de la Diputació de ben segur que estan contribuint a aquesta tasca.
Quan el paisatge anoienc comença a engroguir-se, fruit del procés dels camps de cereals, és quan comença el veritable perill en els boscos de la comarca, és en aquell moment que es despleguen tots els dispositius d’alerta per tal d’evitar incendis. Però durant tot l’any, i especialment ara que s’acosta l’estiu es fan treballs per tal d’ajudar a garantir l’accés dels dispositius terrestres al bosc: ‘Els diners que obtenim de subvencions es destinen a l’obertura i neteja de camins’.
Segons Josep Jorba actualment s’ha arribat als límits màxims de millora en els sistemes d’extinció del foc: ‘El problema és que al bosc està brut, hi ha molta biomassa i està carregat de combustible’. Segons Jorba, el fet que dels materials dels boscos encara no se’n pugui obtenir una rendibilitat econòmica fa que no es puguin tenir en les condicions òptimes: ‘actualment hi ha massa arbres el bosc, arbres que creixen de manera salvatge ja que durant els darrers 30 anys no hi ha hagut gestió forestal’.
Segons Jorba, la única esperança és la utilització de la biomassa com a energia alternativa: ‘Encara falta molt perquè això sigui una realitat estesa però pot ser una bona solució de cara al futur