Un recorregut per la història mil·lenària de Calonge de Segarra

Divendres, 9 abril 2010. 03:00. Redacció AnoiaDiari.

D'un cop d'ull

La ruta de Calonge de Segarra és un itinerari ideal per als amants de la natura, la tradició, l’art i la història, en aquesta edició, del municipi Calonge de Segarra. Comencem la ruta des de la plaça de davant el cementiri de Calonge, punt on s’arriba a través de la carretera c-1412a, prenent la direcció de Calonge de Segarra. Una vegada ens trobem a la plaça, ja podrem observar alguns dels vestigis que ens remunten a la història més antiga i llegendària del municipi, aquests són el Collet de la Forca i el conjunt monumental de Santa Fe de Calonge. Anem a descobrir-los.

Fent la ruta passarem per diverses cases i masies

L'itinerari està convenientment senyalitzat

La ruta per Calonge

El Collet de la Forca

Conjunt monumental de Santa Fe de Calonge

El Collet de la Forca, situat a la banda esquerre del cementiri, just al costat del camí que porta a Dusfort, s’hi accedeix per mitjà d’una escalinata de fusta que ens conduirà fins al cim del turonet, on hi trobarem l’element que resta del llogaret. Aquest és una columna de pedra en la qual, segons explica la llegenda, s’hi penjaven els castigats. No us perdeu la versió d’en Nicolau Pistoler Comaposada, el protagonista d’una història llegendària del Collet de la Forca.

De tornada al punt inicial de la ruta, la plaça del cementiri, podrem visitar les edificacions que conformen Santa Fe de Calonge, un paratge monumental que ens quedarà a pocs metres del lloc on ens trobem. El conjunt arquitectònic i artístic està format per: l’església romànica de Santa Fe, la Rectoria, el castell de Calonge, i la Casa del Mestre, aquesta última avui en dia reformada i convertida en alberg – casa de colònies de titularitat municipal. En aquest indret, un dels més alts del municipi, gaudireu d’un paisatge i d’unes vistes magnífiques de les comarques de l’Anoia, el Bages i el Solsonès.

El castell

El castell de Calonge apareix documentat per primera vegada com a castell el 1010, en el testament del bisbe de Vic Arnulf, germà d’un dels vescomtes d’Osona-Cardona, que hi va morir tornant ferit de l’expedició dels comtes Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d’Urgell a la Còrdova musulmana, a fi de defensar el califa Muhammad al-Mahdi dels rebels berbers. Des d’aquest moment en endavant, el castell de Calonge va romandre vinculat a la família vescomtal de Cardona i en va esdevenir un domini important. Avui en dia resten pocs vestigis de l’edificació: algun mur, una sala rectangular coberta amb volta de canó dels segles XII-XIII, una cisterna que pel seu recobriment fa pensar que devia ser utilitzada com a tina i les restes d’una torre de planta circular que podrien correspondre a l’època més antiga del castell –segle XI– i nucli originari d’aquest.

Santa Fe

Pel que fa a l’església de Santa Fe de Calonge es té notícia per primera vegada a través de l’acta de consagració de la canònica de Sant Vicenç de Cardona del 1040, en la qual l’església de Santa Fe va esdevenir domini de Cardona. Segons una llista realitzada a la primera meitat del segle XI pel bisbat de Vic, l’església tenia funcions parroquials.

Quant a la seva arquitectura, l’església és d’una sola nau amb transsepte i campanar sobre una cúpula semiesfèrica, suportada per trompes als angles. Del creuer en surt un absis quadrangular i dues absidioles semicirculars més baixes. La nau i el transsepte estan coberts per volta de canó de mig punt i les absidioles per estretes voltes de mig punt. La nau és il·luminada a través dues finestres situades al sud, avui en dia tapiades. A l’absis hi ha una altra finestra coronada amb un arc de mig punt adovellat i resseguit per una estreta arquivolta, de la mateixa manera que a l’absidiola sud. Els murs exteriors són obrats amb carreus de mides mitjanes, polits i fins i tot n’hi ha algun d’esculpit amb la lletra 'E', firma del picapedrer. Al braç sud del transsepte es troba un curiós carreu esculpit amb la figura del cérvol i un floró.

L’església manté un bon estat de conservació i la seva estructura bàsica tot i les modificacions realitzades modernament –principalment del segle XVIII– com són l’edificació de l’actual campanar, la sagristia a l’absis central, i l’obertura d’un nou portal el 1765. Malgrat les reformes, l’edificació encara conserva trets originaris del romànic tardà així com una pica baptismal amb relleus en forma de mitja canya que, tot i que la seva datació és incerta, sembla ser romànica; o formes arcaiques no evolucionades com són el cérvol i els motius florals que es repeteixen al llarg dels segles XII i XIII.

Geocaching: buscant els 'tresors'

L’accés al castell és lliure i obert, tot i que no es recomana visitar-lo a causa del mal estat de conservació en què es troba, i del difícil accés. En canvi, sí que es pot visitar l’església de Santa Fe, prèvia concertació al tel. 93 868 04 09 (Ajuntament de Calonge de Segarra), on rebreu tota la informació necessària sobre les visites. Si, a més, esteu interessats en l’activitat del geocaching o la desconeixeu i la voleu provar, us animem a descobrir els 'tresors' que s’amaguen al Collet de la Forca i a Santa Fe, són ben fàcils de trobar i us sorprendran!

Després del recorregut pel conjunt monumental de Santa Fe de Calonge, tornarem al punt inicial de la ruta a fi d’emprendre la vessant més paisatgística de l’itinerari. Seguirem, doncs, el camí que duu a la casa Castell i, transcorrent paral·lelament al torrent de Sirola, entrarem ja en territori del Solsonès, concretament en el municipi de la Molsosa, fins que arribarem al poble d’Enfesta.

En aquest punt, la ruta continua en sentit contrari, per tornar a Calonge de Segarra. Passarem pel pla del Vermell, el pla de Suau, les Baumes, la casa la Gabatxa, la Morera i, una vegada pujada la costa, ens retrobarem la plaça on havíem iniciat aquest recorregut farcit de natura, art i tradició.

La ruta té uns 5,62 km i es pot realitzar a peu (passejant) o amb BTT.

Geolocalització

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4