//Plugins sense CDN ?>
Segons l'expert en noves tecnologies, en una primera instància la llei busca protegir els drets dels usuaris i la propietat intel·lectual dels diferents 'creadors'. Tot i així, Espelt explica que de la lectura de la llei se'n desprèn una protecció a les companyies que proveeixen Internet i que tenen molts guanys gràcies a les descàrregues de dades: 'La llei en realitat no protegeix els internautes sinó que té uns clars criteris de consum' - i afegeix: 'Actualment el tràfic és abusiu, car i no sabem si és neutral'. Ricard Espelt obre dos nous interrogants. D'entrada qüestiona com es formarà la comissió vinculada al Ministeri de Cultura i que serà qui valorarà les webs: 'Qui composarà aquesta comissió i quines garanties de fiabilitat tindrà?'- es pregunta; i en segon lloc obre un nou debat sobre qui són els representants dels internautes.
Una comunitat immensa
Les xarxes socials estan plenes de missatges o de grups que critiquen la nova llei. Malgrat això, només un grup de persones és el que s'ha abanderat de la veu de tots els 'internautes' i s'ha assegut a negociar amb la ministra. Segons Espelt això pot suposar un perill ja que un grup reduït de persones no poden representar una comunitat com la d'Internet i apunta que hi pot haver interessos al darrere. Segons Espelt, la reivindicació ha de ser 'del tot popular i s'ha de crear en el si de les xarxes'.
La llei Sinde
La mesura impulsada per la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, havia de permetre el tancament de pàgines web de descàrregues mitjançant una comissió de propietat intel·lectual que dependria directament del ministeri de Cultura. Per desbloquejar la llei i permetre que sigui acceptada al Senat, el PP ha exigit la reforma del cànon digital i ha demanat més garanties judicials a l'hora de tancar un web. Per la seva banda, la comunitat d'internautes ha manifestat el seu desacord amb aquesta aprovació.