//Plugins sense CDN ?>

En el llibre es proposen mesures concretes per sortir de la crisi que passen per regular i reformar el sistema financer com canviar el sistema de remuneració dels executius de Wall Street, reformar les agències de qualificació fomentant el sistema de competència, fragmentar els grans bancs en entitats més petites, restringir dràsticament els vincles entre institucions polítiques i entitats financeres, i separar els bancs comercials dels bancs d'inversió. Els autors del llibre avancen que aquestes mesures no agradaran a les entitats financeres, a les quals culpabilitzen de l'esclat de la crisi i titllen de 'còmplices d'aquest desastre mundial'.
També s'explica com la crisi, que va començar als EUA, s'ha expandit per tot el món no per simple contagi, sinó perquè els països afectats també tenien les seves pròpies bombolles.
Roubini i Mihm parteixen de la premissa que les crisis formen part del sistema capitalista i que regiren la història per trobar explicacions anteriors —no només estudien crisis anteriors per entendre què està passant sinó que busquen les aportacions de pensadors del s. XIX, com Stuart Mill o Marx, i de les escoles econòmiques Keinessiana i austríaca.
Els autors auguren que hi pot haver un futur positiu sempre que 'els polítics i legisladors reconeguin que per enfrontar-se a una crisi s’ha de tenir una visió de conjunt i s’han d’implementar algunes reformes radicals. Qualsevol altra cosa seria l’equivalent a tornar a col·locar les butaques de la coberta del Titanic'.