Teatre... i del bo! (o les vergonyes d'uns barruts impresentables)

'Diuen...' d'Oriol Solà

Dimarts, 24 juliol 2012. 03:00. Redacció AnoiaDiari.

D'un cop d'ull

Diuen que la gent se les empesca per sobreviure sense haver d'esforçar-se massa i que, en temps de dificultats econòmiques, les estratègies i invencions van en augment. Tant que, en molts casos, se sobrepassen els límits de la legalitat o, com a mínim, del civisme i el respecte als altres. Els delictes més habituals passen per simular diversos robatoris a l'interior de vehicles i a la via pública; amb tot, però, hi ha casos que tenen un component més rocambolesc.

Es fan mans i mànigues per intentar obtenir qualsevol caleró extra. I sembla que tot s'hi valgui. S'acumulen les denúncies falses i les simulacions de delicte, entre altres picaresques; els cossos de seguretat expliquen que durant el darrer any va produir-se un increment notable de delictes contra l'Administració de Justícia. El que abans podia ser un cas insòlit, s'ha anat estenent com una taca d'oli. Així, són ja nombrosos els casos d'individus que simulen robatoris o pèrdues i que després van a les companyies d'assegurances perquè els abonin les despeses d'aquelles suposades pèrdues. Gairebé tots (si no tots) persegueixen el benefici econòmic. Omplir les butxaques d'alguna manera o altra.

Recordem, per exemple, el cas d'una veïna de Piera que presumptament va simular un atracament de joies a casa seva, provocant-se fins i tot un gran nombre de talls als braços per donar versemblança a la història que explicava. D'altra banda s'han detectat acords entre diverses persones per fingir un accident de trànsit entre dos vehicles per aconseguir diners de les asseguradores. La llista es pot allargar tant com es vulgui... Fa uns dies la policia va detenir una noia que fingia ser sordmuda per robar la gent; era en demanar els documents d'identitat als vianants perquè col·laboressin amb una associació quan en realitat els pispava els diners de la cartera. Aquests últims dies també han aparegut falsos revisors de gas que han robat elements de valor a les llars de persones grans.

A vegades les versions dels fets que s'inventen són de novel·la. A principis d'any es va donar el cas d'un home que va intentar solucionar els seus problemes econòmics en un sol dia, i se li va acudir simular el seu propi segrest. Demanava ni més ni menys que 23.100 euros. Un bon pessic. Però no se'n va sortir; agents de la Policia Nacional van detenir-lo com a presumpte autor d'aquest delicte de simulació, i és que primer van localitzar el domicili on suposadament l'havien retingut (òbviament, sense trobar-hi ningú més que una família que no tenia ni idea de cap detenció il·legal ni de cap altre fet delictiu) i després els investigadors van trobar la suposada víctima campant lliurement. Que li va sortir el tret per la culata, vaja. Per sort, aquest cos policial té el costum o la norma d'investigar totes les denúncies que es formulen quan aquestes intenten obtenir alguna mena de benefici econòmic. A tall d'observació, i per si algú havia tingut alguna idea en llegir aquests casos: formular denúncies falses i simular un delicte està recollit a l'article 457 del Codi Penal i pot suposar la detenció del denunciant. Esteu avisats.

Oriol Solà Prat