Viatge de final de curs a Roma

El viatge va començar a hores poc usuals, a les 4 del matí vam sortir d'Igualada direcció l'aeroport del Prat, tot i aquests horaris tan curiosos els ànims eren notables a l'aire. En arribar a l'aeroport ens va tocar esperar... finalment, després de dues hores, el vol en direcció Roma de la companyia Vueling va sortir a les set i deu del matí. Vam arribar a Roma i un autobús ja ens esperava per dur-nos a l'hotel Siracusa. Es trobava a davant mateix de l'estació de Termini. Ens vam distribuir per les habitacions i ens van concedir un temps per poder instal•lar-nos. Després, vam anar a dinar, ja que la primera visita començava a les dues de migdia. El dinar del primer dia va ser pizza, que més tard descobriríem que és l'únic menjar per turistes a part de la pasta. Vam trobar-nos amb el guia davant del Coliseu romà per poder gaudir d'una tarda viatjant per les ruïnes del gran imperi de tots els temps. Tant el Coliseu com el Fòrum van ser impressionants, donant-nos a entendre el gran tresor de la humanitat i les seves memòries. Aquella nit, estàvem cansats, teníem calor i ganes de descansar. Així, que vam anar a sopar a un restaurant modern de decoració que jo anomenaria com a “cool” allà estaríem cada nit dels dies que passaríem a la ciutat eterna.

El segon dia,després d'una nit a la qual no qualificaria amb l'adjectiu tranquil•la, després d'esmorzar, vam anar amb metro fins al petit estat del Vaticà. Vam rebre les explicacions del guia sobre totes les mostres d'art que hi ha en aquell petit estat, vam contemplar la Capella Sixtina i vam donar una volta per la gran basílica de San Pere. Per dinar vam seguir amb la típica dieta italiana i a la tarda vam conèixer un escolapi que vivia a Roma que molt amablement ens va acollir i ens va ensenyar el lloc on va viure Calassanç, a més de la Piazza Navona, un dels racons més bonics de la ciutat. Cansats, vam retornar al restaurant a sopar i després cap a l'hotel a intentar dormir.

El tercer dia vam veure la Roma actual, una combinació entre l'antic i el modern d'una metròpolis europea. Com a bons turistes que som vam tirar una moneda a la Fontana di Trevi, vam veure el Panteó i diferents racons amagats de la ciutat, després, com hom sap, el cafè italià té nom, així que no ens podíem deixar d'anar a la millor cafeteria d'Itàlia. Després d'això ens vam encaminar cap a l'església de Santa Maria Maggiore. On ens va rebre l'organista i ens va oferir un concert privat amb un orgue de cinc mil tubs. Després de gaudir de la música, aquella tarda, vam tenir dues opcions: o anar a veure l'estadi olímpic o anar a passejar pel parc Vila Borghese. I com sempre, vam acabar a l'hotel, a desgana de tots, per dormir-hi l'última nit.

I així, seguint el ritme incessant del temps, va arribar l'últim dia. Aquell matí vam poder anar a fer les últimes compres al barri del Trastevere. Un lloc típic, amb la roba penjada als balcons, les cases descolorides i racons bonics per veure. Abans però, seguint el nostre currículum de turistes experts , vam anar a temptar la sort a la Boca della Verità, tot i que ningú es va quedar sense mà. L'últim àpat a Roma el vam fer al barri jueu, però després no ens vam poder resistir als anomenats gelatos de la pastisseria Golitti.

I després d'un matí atrafegat per poder aprofitar el temps, vam dir ciao a la ciutat eterna per agafar un avió i tornar cap a casa. Tingueu per segur que cap de nosaltres oblidarà aquests quatre dies.

A sí, permeteu-me un petit consell, si mai aneu a Roma a l'estiu no oblideu crema solar.

Quan ens van dir que podríem anar a Roma, no ens ho acabàvem de creure, pensàvem que no podria ser, que encara que ens hi pressentíssim, no ens tocaria, però per casualitats de la vida o potser el destí, resultava que no, era possible anar a Roma, amb tots els amics, anar 4 dies a gaudir d'un viatge que potser no es tornarà a fer, i en cas que es torni a fer segur que no serà igual. Realment aquest viatge sempre estarà a les nostres ments.

Marc Font

Mireia Francès

Carola Merino