//Plugins sense CDN ?>
Aquesta possibilitat és conseqüència de dos fets. D’una banda, una petició ciutadana amb múltiples adhesions, adreçada al consistori per la igualadina Gina Serarols ara fa més d’un any, on es demanava que un carrer o plaça fos batejat amb el nom del músic Jordi Savall. I, de l’altra, l’aparició d’aquest nou espai urbà de 6.500 m2, encara sense nom, a la zona Nord de la ciutat.
La iniciativa impulsada per Serarols ha aplegat 2.442 signatures i el suport explícit de nombroses entitats i col·lectius locals, com ara la Xarxa d’Igualada, l’Agrupació Coral La Llàntia, la Fundació Escola Mowgli, l’Schola Cantorum, l’Escola Pia, les Joventuts Musicals d’Igualada, l’Ateneu Igualadí, Òmnium Cultural, la Fundació La Tossa de Montbui, la Jove Cambra d’Igualada, Fira d’Igualada i l’AUGA, a banda d’altres de fora de la comarca, com l’Abadia de Montserrat o l’Orfeó Català del Palau de la Música. La iniciativa, a més, ha aconseguit les adhesions dels representants dels grups municipals, amb els quals la seva impulsora va contactar individualment per a buscar-ne la conformitat.
La passada setmana, la promotora de la proposta va lliurar les firmes a l’alcalde de la ciutat, Marc Castells, que les va rebre amb el compromís de dur-les al ple del consistori. Serarols explica que “la idea va néixer a partir del treball de recerca del meu fill Jan, que en aquell moment estudiava 5è de Primària a la Fundació Escola Mowgli, i que ens va fer apreciar la gran dimensió d’un músic d’abast universal com és Jordi Savall”. A partir d’aquí, va iniciar una campanya per recollir els màxims suports possibles, en la qual “ha estat sorprenent la reacció positiva que han tingut els igualadins i les igualadines”. Marc Castells, de la seva banda, explica que “érem coneixedors d’aquesta petició ja des de fa mesos, però calia que la ciutat tingués un espai prou visible i prou significatiu, digne de portar el nom de Jordi Savall, fet que ara es produeix amb aquesta nova plaça”.
Un referent universal de la música antiga
Jordi Savall va néixer a Igualada l’any 1941 i va començar a estudiar música quan tenia sis anys com a deixeble del mestre Joan Just al Conservatori de l'Ateneu Igualadí. També va ser membre dels Pueri Cantores de l'Escola Pia i del conjunt Néixer, quintet de concertistes d'harmònica. Va continuar la seva formació amb els mestres Sans Sagrera, Josep Trotta i especialment Joan Massià, en música de cambra, anàlisi musical i interpretació. El 1965 va acabar els seus estudis superiors de música i violoncel al Conservatori de Barcelona. En aquell moment es va iniciar en la pràctica de la música antiga amb Enric Gispert i va col·laborar amb Arts Musicae. El 1970, instal·lat a Suïssa, va començar una reeixida carrera com a intèrpret de viola de gamba, instrument del que és considerat per la crítica un dels seus més grans intèrprets.
Durant més de vint-i-cinc anys de reivindicació de la música antiga, Jordi Savall ha rebut nombroses distincions: el 1988 va ser condecorat Officier de l'Ordre des Arts et Lettres pel Ministeri de Cultura francès, el 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi, el 1998 el Ministerio de Cultura li va atorgar la Medalla de Oro de las Bellas Artes i, des de 1999, és Membre d'Honor de la Konzerthaus de Viena. També ha rebut el Premi d'Honor de la Fundació Jaume I (2000) i ha estat investit Doctor Honoris Causa per la Université Catholique de Louvain (Bèlgica). El 2003 va ser guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya i, més recentment, el 2012, va rebre el premi Léonie Sonning, considerat el Nobel de la música.
Enhorabona a la promotora de la iniciativa i a l Ajuntament d Igualada. Espero que l Ajuntament al final doni el nom a la plaça.
David
Igualada
10 de juny 2014.09:30h
”Fer ciutat” és moltes coses, però sens dubte una d’elles és sentir-nos orgullosos dels nostres conciutadans que passegen el nom d’Igualada pel món. Jordi Savall és un d’aquests... Llegir més símbols que moltes vegades diem trobar a faltar, així que si finalment l’ajuntament fa el pas, benvingut sigui! Enhorabona a la Gina per la seva perseverància i a l’ajuntament per escoltar-la.