Antonia Martinez s'apunta al club dels avis centenaris de Vilanova del Camí

A casa eren 8 germans, 3 nois i 5 noies. La mare els va criar a tots i fins i tot es va fer càrrec de quatre néts quan una de les germanes es va quedar vídua. Ella no va anar mai a l'escola, no va aprendre a llegir ni escriure. Eren anys de penúria i amb només 5 anys , el seu pare se l'enduia amb ell a treballar al camp. El seu primer jornal segant li va arribar amb 12 anys. L'Antonia formava part d'una 'cuadrilla' de 40 segadors. A un costat tenia al seu pare, i a l'altre, un conegut al que anomenaven 'el tío Miguel' que l'ajudaven en aquesta feixuga tasca que feia resignada sota un sol de justícia.

L'Antonia va conèixer el seu primer amor sent molt jove, però la guerra va trencar la seva història. Va tardar en tornar-se a enamorar tot i que no li faltaven pretendents, no per guapa, explica, sinó perquè sabia fer de tot. Finalment es va casar amb l'Emilio, el carter de Alcóntar, el poble veí de Serón, on també vivia l'Antonia. Del seu matrimoni van néixer la Clemencia i el Nicolàs, que de ben jovenets, van decidir emigrar a Catalunya, seguint els passos d'altres membres de la família, com la Maria, la germana de l'Antonia que es va instal·lar a Sabadell.

Després de la mort de l'Emilio, l'Antonia també va decidir reunir-se amb la família aquí, a Catalunya. Primer va viure a Sabadell amb la seva germana i després, quan es va casar la seva filla Clemencia, va venir a Vilanova del Camí. Aquí va conèixer el Domingo amb qui va refer la seva vida en parella. Van viure plegats 18 anys. L'Antonia té quatre néts: la Laura i l'Èlia, filles de la Clemencia i en Guillem i l'Oriol fills d’en Nicolás. I també té un besnét, en Pau, de 22 mesos, i fills de la seva néta Laura, que li té el cor robat.