//Plugins sense CDN ?>
El 2014 Igualada i comarca han perdut a personalitats molt entranyables. Noms com Sita Murt, Santi Carbonell o Paco Ramon deixen un record inesborrable
L'any és a punt d'acabar i molts anoiencs han perdut éssers estimats. Alguns d'ells eren persones que havien destacat pel seu compromís social i cultural. El 13 de febrer, a penes en unes hores, ens deixaven dues de les persones més rellevants de la cultura igualadina. El fotògraf Santi Carbonell, incansable en la seva tasca de donar a conèixer per mitjà de la càmera la realitat que ens envolta, i l'empresari i fundador de Cal Ble, Lluís Verdés. Uns dies després, el 26, moria Jan Baliu, una de les cares més conegudes del Cau d'Igualada i que durant dues dècades va ser conserge de l'Escola Castell d'Òdena.
Una icona de la música igualadina, la pianista Josefina Rigolfas, moria el 4 de març. Ella havia estat la professora de centenars d'alumnes que havien passat per l'Escola de Música d'Igualada. Altres persones estretament vinculades a la cultura catalana ens deixarien passat l'estiu: el mestre Paco Ramon -mestre durant dècades a Montbui i que va rebre l'homenatge als Premis del Compromís Cultural enguany- i el filòleg Antoni Badia i Margarit traspassaven el 15 de setembre i el 16 de novembre, respectivament. També estretament vinculat a la cultura, aquest 10 de novembre moria l'illustrador Antoni Raja. L'entranyable Mossèn Antoni Maria Bausili d'Òdena ens va deixar a la Diada. I recentment, Rosa Moncunill, que havia ensenyat francès a centenars d'anoiencs, moria a Igualada als 74 anys.
El primer dia de desembre arribava la notícia de la mort, als 69 anys, de Sita Murt. L'empresària i dissenyadora igualadina ha estat durant anys una de les cares més significatives de la comarca i ha prestigiat el nom de l'Anoia. El 2014 ha estat el d'aquests adéus, persones significatives de la vida cultural i social de l'Anoia, que deixen un llegat de compromís i estima per la nostra cultura i entorn.
La mort és impecable. S’en van gent coneguda que no s’ho mereixia. Persones vitals que deixen un buit, no només a la família, sinó amics i coneguts.Quan passa et fa pensar profundament que la... Llegir més vida cal aprofitar-la doncs mai sabem quan és el dia de marxar. Un record pels coneguts que ens han deixat aquest 2014. d.e.p
=ada
30 de desembre 2014.12:45h
Anton: estic totalment d’acord amb el que dius, pro amb català no es d.e.p. si no e.p.r. (en pau reposi).
Krasnodar
Vilanova del Camí
5 de gener 2015.18:32h
Joanma ja que rectifiques et rectificaré jo a tu. No és ”pro amb català” és ”però en català”