Els Hostalets de Pierola ret homenatge al Dr. Conde

Els promotors de l’acte, Joan Pons i Jordi Parcerisas van organitzar un col·loqui a l’Auditori de Cal Figueres, on Parcerisas, membre també del Consell de Redacció de l’Hostal, va donar alguns detalls que contindrà el pròxim i imminent número de la revista.

Va destacar els orígens andalusos dels Conde, amb la figura del primer metge del municipi, Eladi Conde Guerra, metge del 1889 fins al 1920, que va escollir Catalunya com a terra on formar-se i viure amb la seva família. Amb un fort vincle a Gelida, on també fou metge, i on es va casar, els Conde van arribar als Hostalets ara fa 125 anys, el 1889.

El seu fill, i al mateix torn homenatjat, Dr. Francesc Conde, va excel·lir en en tracte proper i humanista, vocacional i servicial i les anècdotes van commoure els assistents que no van dubtar d’aixecar el braç, demanar el torn de paraula i explicar les seves vivències.

El centenar de persones de públic van elogiar i agrair els serveis de l’estimat metge entre algunes llàgrimes i paraules amables i familiars evocant aquell gentil metge que s’ha forjat com un ‘mite’.

En acabar l’acte es va procedir a una ofrena floral al monòlit erigit a la placeta, on les famílies Parcerisas, Vaca, Sala, Valls, Vallès, Aguilera i Conde van lliurar rams a un monument elegantment guarnit amb muntatges florals i un quadre del doctor.

Mentre es feia el lliurament, un quartet de piano, violins i violoncel va amenitzar l’acte amb quatre peces molt vinculades als Conde: L’Ave Maria de Schubert, el Cant dels Ocells, el Rossinyol i el Virolai, que va corejar un públic dempeus.

A més a més, Josep Llopart va llegir un poema escrit el 1978 per Josep Casasús i Teresa Isart va ser l’encarregada de recitar la glossa escrita per Maria Vidal també el 1978 arran de la mort de Conde.

Viqui Conde, assistent als actes juntament amb la seva mare Reme Cabello i el seu fill Víctor Mayol, va recordar algunes anècdotes del seu avi i va agrair el gest d’amabilitat i de participació d’un poble entregat i emocionat pels serveis del seu avi i mestre, com a transmissor de la vocació mèdica.

Una copa de cava de la casa Llopart i un tall de coca van servir per acabar de compartir les impressions de la jornada que va acabar amb cares alegres, records simpàtics i retrobades entranyables.