Els llatinoamericans de l'Anoia viuen el 12-O entre la indiferència i el rebuig

Fa 524 anys, les tres naus enviades per Castella arribaven a la illa de San Salvador (nom que li va posar Colom, els nadius Guanahani). Des d'aleshores, els europeus van entrar en contacte amb Amèrica i van començar una colonització intensiva que va representar el punt i final de moltes de les cultures d'Amèrica. "Celebrar això seria com si se celebrés a Europa el dia que va començar la Segona Guerra Mundial" comenta Paulina Jordán, una igualadina nascuda a Equador i vinculada al món de les TIC. Les persones nascudes a les Amèriques i que ara viuen a la comarca no entenen el 12 d'octubre com un dia festiu. "Un dia més" opinen, tot i que també recorden que als seus països la jornada és assenyalada... amb diversos matisos. I alguns el veuen amb poca simpatia.

"Per mi significa 'res'. Ni ho celebro ni ho celebraré mai" explica Paula Arias, la gerent de la Unió Empresarial de l'Anoia. Colombiano-catalana, aclareix que "al meu país sí que se'n parla d'aquest dia a l'escola i del fet de la conquesta. Ara, els col·lectius indígenes que hi ha al Parlament comencen a reivindicar que no se celebri i que es parli de tot el que va significar l'arribada dels espanyols". Paula expressa que "estimo molt el meu país i per això tinc empatia amb els catalans". Els sentiments envers la Hispanitat són nuls, en canvi. Més bel·ligerant és encara Paulina Jordán, que recorda com "a Equador es va celebrar un temps, però sonava com una burla a nosaltres mateixos. Ara ha passat a ser un dia qualsevol". El sentiment que acaba representant és "violent i desagradable, per tot el que van destruir, de la Patagònia a Califòrnia. Fa ràbia quan el rei Juan Carlos va dir que Amèrica havia adoptat l'espanyol com a llengua: és que si no el parlàvem, no existíem". Afegeix que "aquest dia significa la fi de moltes coses, però alguns llocs treuen a passejar els gossos, que els van portar d'Europa els espanyols. En algunes ocasions els llançaven contra els indígenes". 

Graciela Trivigno és argentina i ha estat a Andalusia, País Valencià i Catalunya. Ara, des de fa anys, viu a Piera. Explica que "el 12 d'octubre es veu diferent segons el lloc d'Amèrica. Si hi ha més o menys component indígena, encara és més violent perquè es recorda més la conquesta. A Argentina se celebra més la diada de la independència". La diferenciació és que "Argentina estava molt més despoblada que Bolívia i Perú i va arribar molta més immigració. Sigui com sigui, va ser un genocidi, això queda clar, però la condició humana per desgràcia és així. Aquí hi hauria d'haver més coneixement del que va passar".

El jove peruà Tino Zapata porta molts anys vinculat amb diverses entitats de la comarca i ha impulsat diversos actes de coneixement de la cultura del seu país. Entén que "no hi ha res a celebrar". Afegeix però que "la festa serveix per promoure la fraternitat dels països veïns de fet existeix l'himne de les ameriques, quan era petit es cantava a les escoles i fèiem redaccions sobre la història del descobriment d'Amèrica. La celebració d'aquest dia depenia molt d'altres organismes públics o privats però el que recordo es que a l'escola fèiem cantades, poemes, etc.".

Comenta que "a les escoles evidentment és parla del fet de la conquesta perquè no deixa de ser un fet històric i a més està com una assignatura present 'Historia del Perú '
És evident que aquest conquesta va portar molts problemes entre els indígenes deguts als maltractament, enfrontaments i robatoris ja que al veure una civilització 'una mica endarrerida i amb molt d'or i plata', els espanyols colonitzadors van aprofitar per posar-se les botes. Van utilitzar un argument que tractava d'ignorants, però havien descobert un món nou, amb una cultura, una religió, un sistema polític propi i un sistema econòmic també". Segueix remarcant que "hi ha gent que avorreix aquesta data. Que té molt rencor endins i que veu la cultura occidental com invasora, destructora. Però crec que s'ha de donar un pas més i no aturar-se sols en el fet de la rancúnia i els maleïts espanyols. Crec que hem de veure i revisar si cal la història. Recordo, un tros d'una cançó que diu: 'el mes terrible s'aprèn de seguida i allò més bonic ens costa la vida...".