TORNAR

Mor el penúltim alcalde de l'època franquista, Juan Antonio García Urgellés

Urgellés va ser enterrat aquest dimecres a Madrid

gent
Dijous, 1 agost 2013. 09:15. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
Aquest dimecres, 21 de juliol han enterrat a Madrid, on residia en els darrers anys, Juan Antonio Garcia Urgelés, que va ser alcalde d'Igualada del 1963 al 1971, el penúltim de l'època franquista. Dins del seu mandat va dur a terme obres com l'esfaltat del Poble Sec d'Igualada, que, en aquell moment,  va significar un canvi important a la ciutat. La seva gestió però, va deixar deficit en l'Ajuntament perquè va disparar l'activitat i la despesa.

Col·locació de la primera pedra del nou temple parroquial de la Sagrada Família d’Igualada, el dia 10 de gener de 1965. Juan Antonio García Urgellés i la seva esposa. Foto: Parròquia de la Sagrada Família

Segons Martí Marin, en el llibre 'Els Ajuntaments Franquistes a Catalunya (Política i administració municipal 1938-1979). Lleida. Pagès, Editors, Juan Antonio García Urgellés va ser un advocat. Fill d'un 'jefe local' de FET-JONS. Format en el Frente de Juventudes, del qual fou cap de campament a Pasajes. En la seva etapa universitària exercí diversos càrrecs en el SEU, que el van portar a Múrcia com a delegat provincial i a Salamanca com a delegat de Ràdio i Cinema. Fou vocal de la junta rectora del Colegio Mayor Jaime Balmes i tornà a Catalunya com a delegat del Consell Nacional del SEU. Secretari de Amigos de la Ciudad, fou elegit regidor pel terç corporatiu el 1958. Va ser diputat provincial. Va exercir responsabilitats a la delegació de Bimbo a la capital espanyola (una firma amb propietaris d'origen anoienc).


2 Comentaris

S

Sergi

BCN

6 d'agost 2013.20:30h

Respondre

Una gran persona. DEP.

r

rdc

Igualada

2 d'agost 2013.08:42h

Respondre

I si no recordo malament, també li debem la seve gestió per a l’aprovació (i posta en marxa...) del túnel del Burc que tanta falta feia i tan bon ens fa.
Va ser un bon alcalde, afable,... Llegir més considerat i actiu, que no dubtava a arremangar-se quan calia... encara que fos franquista (llavors no hi havia escapatòria, com si volies ser professor de gimnàstica).
Si va deixar dèficit debia ser perquè va fer coses. Més dèficit hi ha avui dia amb resultats força dubtosos.
Tot i que és llei de vida, em sap greu la leva mort.

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.