//Plugins sense CDN ?>
Nascuda el 24 de maig de 1915 a Piera, Pilar Torres Bosch va reunir familiars i amics el dia del seu aniversari. Cent primaveres que han transcorregut al costat de la seva família i veïns, entre ells l'alcalde Jaume S. Guixà, a qui té en veritable estima
Diumenge, i després d'haver rebut la medalla centenària que concedeix la Generalitat, Pilar Torres Bosch va celebrar envoltada dels qui l'estimen cent anys de vivències, experiències i records. La Pilar és filla d'en Joan Torres i na Assumpció Bosch, es va casar amb Lluís Julià i Térmens, de cal Pere Valls, família dedicada a la pagesia i al comerç, i va esdevenir mestressa de casa i mare de dues filles: l'Assumpció i l'Anna Julià.
Dona de caràcter obert, presumida i amb gran sentit de l'humor, ha abraçat moltes aficions al llarg de la seva vida: cosir i confeccionar els seus propis vestits i de la seva família en els cosidors del poble; buscar bolets, tenir cura del jardí i les plantes –una de les seves grans aficions– i, sobretot, fer manualitats amb les quals no només decorava la llar, sinó que alhora solia felicitar les dates més assenyalades dels familiars i amics més propers. La música ha estat una altra de les seves grans aficions; cada diumenge al matí espera puntualment connectar amb Ràdio Piera per escoltar dos dels seus programes preferits: 'El meu país' i 'La música ets tu', en els quals, a més d'escoltar cançons d'avui i de sempre, de tant en tant veïns o coneguts li dediquen alguna de les seves sarsueles preferides.
La seva família regentava la Fassina, negoci familiar dedicat a l'elaboració de gasoses, gel i refrescos d'elaboració pròpia, en el qual van treballar els seus dos germans grans: Maria i Jaume Torres. Sovint parla d'aquesta etapa de la vida amb gran nostàlgia, ja que recorda com el seu pare, germans i treballadors distribuïen les begudes als principals comerços, establiments i casals (El Foment i la Cooperativa) de Piera i a nombrosos pobles de la comarca de l'Anoia com ara Carme, Masquefa o Capellades.
A cent anys, i degut a l'artrosi, no és autònoma en els seus desplaçaments i requereix l'ajut d’altres per poder anar d’una estança a una altra de la casa. És conscient de tot el que passa al seu voltant, i a més mostra encara molt interès per les tasques que fan tant les seves filles com els seus tres néts. Sempre li ha agradat conversar i agraeix molt les visites de veïns i familiars. La visita de l’alcalde li va fer molta il·lusió, li va entregar una placa commemorativa i un ram de flors que es van afegir als diferents obsequis florals de familiars i amics, entre els quals un ram de 100 roses. Entre anècdotes i records, va viure una jornada que per a ella va ser molt entranyable i emotiva.