//Plugins sense CDN ?>
El desenllaç de l'aventura a 'Ninja Warrior', per segon any, de l'igualadí Arnau Mateu Salat es va poder veure aquest divendres. Una "mala decisió" va frustrar el somni d'aquest ubicu atleta de casa nostra que ja anuncia que no es quedarà quiet i l'any vinent "premeré el botó vermell".
La gesta d'Arnau Mateu va quedar a mig camí. Els ocurrents Manolo Lama i Arturo Valls van lamentar també l'adéu prematur del 'ninja' anoienc que ja ha donat a conèixer el seu resum, molt esperat, de l'aventura. Amb una presentació exhuberant en vídeo, on feia palès la seva capacitat camaleònica i la seva facilitat per diverses disciplines, el jove de 32 anys es va plantar a l'inici del circuit. Va firmar, com l'any passat, un pas senzill per la zona de plataformes i va abraçar el 'rulo'. Amb facilitat va rodar fins a l'altre extrem, però es va deixar anar a escassos centímetres de la zona de la lona i va caure a l'aigua.
"És bonic participar en un lloc així, però vaig acabar bastant enutjat per com m'havia anat" confessa. Pel que fa al circuit, "crec que s'adaptava bastant a mi, però la prova del 'rulo' és imprevisible. Ja era la que em preocupava. Era aquesta, que depèn de presa de decisions i aquí no vaig tenir una bona percepció. Em vaig deixar anar i vaig caure entre el matalàs i l'aigua. Creia que amb cinc voltes era bastant i me'n calien cinc i mitja...".
Un cop dur per Arnau, que s'havia preparat a consciència durant mesos i que havia superat la fase de classificació. Afirma que "hi ha proves de força que l'has de tenir o no, així com també les de salt. Aquestes proves on has de prendre decisions no depèn tant de la força o de la resistència i vaig triar malament". Ara "seguiré fent esport. M'agrada, faig escalada, corro i segueixo treballant al Circ du Soleil. No em rendiré. Em preparo per la tercera edició i aquest cop premeré el botó. Estic content de com la gent m'anima a seguir".
Orwell
Igualada
8 de maig 2018.09:46h
En serio: no ens interessa.
Jaume Travesset Basomba
14 de desembre 2018.12:32h
Orwell: a mi, i a tots els lectors d’Anoia Diari, ens la rebufa que no t’interessi. Si potser fossis algú encara ens importaria.
Gràcies