TORNAR

Els torrons tornen a Òdena en una Fira molt especial

Per segon any es recorda la vella tradició de vendre les sobres dels dolços nadalencs

gent
Dissabte, 21 gener 2017. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

La segona edició de la Fira dels Torrons ja s'atansa. Òdena la va recuperar fa un any, ja que el 1996 s'havia deixat de celebrar i havia passat a denominar-se només Fira de Sant Sebastià. L'esdeveniment té els seus orígens el 1984 quan ja es recordava com antigament els firaires aprofitaven la festivitat de Sant Sebastià per a vendre els torrons que havien sobrat de Nadal.

Òdena celebrarà l'últim diumenge de gener la Fira dels Torrons coincidint amb la celebració del seu copatró Sant Sebastià. Així el diumenge 29 s'aplegaran a la Festa Major del nucli antic del municipi firaires i artesans que recordaran la història dels avantpassats a través de diferents activitats, atraccions, exposicions, el mercat de pagès i el tradicional joc de la cucanya.

L'edició del 2016, la primera en la que es va recuperar la firaPer enguany s'esperen moltes novetats com la realització en directe de torrons guirlache (un dolç fet bàsicament d'ametlles i caramel solidificat típic de moltes zones de l'antiga corona d'Aragó: Aragó, Catalunya i la Comunitat Valenciana) o una màster class de receptes de cuina fetes amb les sobres dels torrons. L'arrel de la mostra és a l'entorn de la capella de Sant Sebastià, en un dels extrems del terme d'Òdena, on va sorgir la Fira d'Òdena, celebrada el dia de la seva festivitat, el 20 de gener. Era una barreja de festa popular, un petit mercat ramader i una celebració religiosa. Els pagesos del terme es barrejaven amb els mercaders, fusters, cistellers, cordoners, calderers, agroguers, argenters, escrivans, advocats, metges, teixidors de cotó i lli, serrallers, armers, paraires, fabricants d'aiguardent, esquiladors, criats, sacerdots, ferrers, sastres, sombrerers, cerers, boters, espardenyers, perpunters i d'altres menestrals de la contrada.

Fins a final del segle XIX la Fira d'Òdena es va continuar celebrant entorn de la capella homònima, fins que el 21 de desembre de 1879, l'Ajuntament d'Òdena, presidit per l'alcalde, Mariano Carner, propietari de can Mercader de Brines, aprovà el canvi de situació. El 29 del mateix mes la reconeguda impremta Abadal va editar un pòster, del qual encara es conserva algun exemplar, que va anunciar públicament aquest acord municipal. Així, a partir del gener de 1880 la Fira es va celebrar al poble, a la Plaça de la Constitució, plaça situada dins del recinte del castell d'Òdena, davant mateix de la desapareguda església parroquial de Sant Pere Apòstol. Uns anys després es va traslladar, igual que la població, a la zona més planera, al carrer Nou i a l'era de cal Cargol. Es jugava a bitlles, a tirar la barra, a naips, a tirar el dard, al trinquet, tot barrejat amb el garbuix de les parades de dolços i de torrons que donaven a la fira un aspecte força particular.

Després d'uns anys de decadència, en els quals únicament se celebrava l'ofici religiós i el tradicional ball, l'any 1984, sota la iniciativa d'una jove comissió de festes, la Fira d'Òdena va passar a denominar-se Fira dels Torrons, recordant com antigament els firaires aprofitaven la diada per vendre els torrons que els havien sobrat de Nadal. Dins la programació va tenir especial protagonisme la matança del porc. Des de 1996, la fira es va denominar només Fira de Sant Sebastià, i des de l'any 2016 s'ha recuperat la Fira dels Torrons. Manté aquest esperit de fira d'abans, amb el seu caràcter rural amb els jocs populars i tradicionals com la cucanya, l'esmorzar amb productes del porc a la brasa, una mostra de productors locals i de proximitat i el mercat d'artesans del torró com a principals protagonistes.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.