Sóc davant de l’ordinador intentant pensar sobre què puc escriure que pugui tenir un mínim d’interès per als que us prengueu la molèstia de llegir aquest escrit.

Penso que podria parlar de la Coll@nada i de la Festa Major d’Igualada (i també de la de Carme o la de Capellades o de totes les que recordo que havia voltat anys enrere). Enguany no crec que pugui treure el cap per Igualada, però m’agradaria retrobar-me amb tots els bons companys i amics al Fes-te el dinar, a la Rambla, i veure com pugen els fills dels amics i coneguts, i les noves generacions de joves que tenen la sort de gaudir i ser partíceps d’uns actes populars que molts hauríem volgut trobar-nos quan érem més joves. M’agradaria parlar de gent compromesa i ben parida com l’Oriol, que torna a fer el paper de Salero i em sembla que és el candidat ideal per assumir aquest paper. També penso que podria parlar de colles com els que anys enrere tenien el Lakul (Lakul vol dir Lukal al revés), que era un punt de trobada de gent activa i sempre disposada a implicar-se en el que calgués. L’altre en vaig retrobar una bona part que eren de vacances, tots aparellats i emmainadats, i continuaven encomanant el mateix entusiasme que sempre.  

També penso que podria parlar de tota la gent que està implicada amb l’ANC, preparant l’acte de la Diada i les eleccions del 27S, i que aquests dies de Festa Major estaran fent de voluntaris, ja siguin fent paradetes o penjant estelades o el que convingui. Per cert, després de tants anys lluitant per arribar on som ara, confio que tothom estigui a punt per mobilitzar-se una vegada més (i les que calguin) el proper Onze de Setembre, i que tots treballem per consolidar una majoria independentista a les eleccions del 27 de setembre. Cal que mirem de convèncer els familiars o amics que sabem que són indecisos, sobre la conveniència de votar candidatures clarament independentistes. Penso que fa 25 anys ja penjàvem pancartes a la plaça de l’Ajuntament contra la imposició de la bandera espanyola, i que la conya encara dura.

També penso que estaria bé parlar de tota la gent que es va implicar en les candidatures municipals dels diversos pobles de la comarca, i que ara han assumit responsabilitats de govern, amb tot el que això implica. Els desitjo molta sort i encert en les decisions que prenguin.

Un altre tema que també m’agradaria tocar, és el de la increïble quantitat de música que hi arriba a haver en català, i la poca que se sent a la majoria de ràdios o locals musicals. Considero que ens hauria de caure la cara de vergonya. Vull creure que a les barraques o als espais com la Teixidora tindran cura de potenciar al màxim tota aquesta riquesa musical.  I també les begudes de la terra i els productes etiquetats en català. Com ens va ensenyar l’enyorat Capità Enciam ‘Els petits canvis són poderosos’. Vull creure que enguany les aigües de l’avituallament de les cercaviles, per exemple, seran etiquetades en català. Ja sé que per a alguns això són collonades (en el mal sentit de la paraula) i, de fet, jo també ho penso; i se’m fa estrany que tractant-se de coses tan fàcils de canviar, no siguem capaços de fer-ho.

I penso que podria parlar de moltes coses que per a mi són importants, però no sé gaire com posar-m’hi. Avui no estic gaire inspirat i m’imagino que, amb tot el tragí que deveu portar amb la Festa Major, tampoc no cal que us atabali gaire.

Visca la Festa Major d’Igualada i tota la gent que fa possible que els actes de caràcter popular i tradicional siguin tan reeixits. Desitjo que ni el temps ni ningú no us faci gaire la punyeta. Des de Girona estant pensaré en vosaltres i faré un brindis a la vostra salut. Això si és que no acabo fent una escapada, perquè escrivint això ja m’he n’han vingut unes ganes boges..

.