I amb el somriure la revolta, A cara o creu,, Abril 74, Amor particular, Cal que neixin flors a cada instant, Insubmís, Ítaca, L’estaca, La gallineta, La casa que vull, La meva terra, Laura, Somniem, Torna aviat, Tossudament alçats, Campanades a morts, Un núvol blanc, Un himne per no guanyar, Venim del nord venim del sud, Cant de l’enyor, Cop de destral, Madame, Maremar, D’amunt d’una terra, El bandoler, Neofatxes globals, No abarateixis el somni, Geografia, etc. Compto que tots heu vist que he fet una relació d’alguns títols de l’ampli repertori de cançons de Lluís Llach. Segurament que a molts de vosaltres, a l’anar llegint-los, ja us un han anat venint directament les cançons a la ment. Us recomano que les torneu a escoltar, si és que fa temps que no ho feu. És evident que per a moltes persones aquestes cançons han estat una part molt important de les nostres bandes sonores, tant pel que fa les qüestions d’amor a la terra, com d’amor a les persones. Som molts els que hem crescut amb aquestes cançons, i que considerem que aquestes cançons en han fet créixer i han estat lliçons per aprendre a anar per la vida.

Tot això ho comento perquè en Lluís Llach ha decidit encapçalar la llista de Junts pel Sí a les comarques de Girona, que és on em correspon votar a mi, i em ve molt de gust tenir l’oportunitat de poder-lo votar perquè ell, amb les seves cançons, ha estat vital en la meva formació com a persona. No ha estat l’únic, això és clar; he tingut la sort de rebre (i continuar rebent) influències per moltes altres bandes i anar agafant sempre el que m’ha semblat més interessant de cadascú.

El jovent que puja ara va conformant la seva banda sonora a partir de noves propostes molt interessants, com la del grup Txarango, amb cançons tan recomanables com Tant de bo (https://www.youtube.com/watch?v=6Bv9IkXeTNM). És molt engrescador veure que el cantant d’aquest grup, l’Alguer Miquel, també s’ha compromès públicament i ha decidit formar part de la llista de la CUP, també a les comarques gironines.

Tot això ho dic per fer evident que tenim dues opcions molt bones per votar el proper 27S. Tant si valorem el programa, com si valorem les persones (jo només he mencionat dos candidats vinculats a l’àmbit de la música, però totes dues llistes estan plenes de gent molt potent i competent en tots els altres àmbits), em sembla que trobarem motius suficients per votar-ne qualsevol de les dues, i no perdre el temps amb aquells que no tenen com a objectiu prioritari la recuperació de la nostra independència nacional.

M’imagino que aquest escrit el llegireu gent que ja esteu convençuts que cal votar una opció independentista, i potser me’l podria haver estalviat. Però confio que pugui encoratjar-vos a pensar què podeu fer per acabar de convèncer a algú del vostre entorn que encara no ho tingui tan clar. Sempre m’agrada dir que ‘això està guanyat’ però, lògicament, dependrà molt del resultat que aconseguim el 27S i de tot el que fem després; i aquí, tots i cadascun de nosaltres, hi tenim molt a dir i a fer. Som-hi!