"Tot això els ho explico perquè s'animin, i perquè tornin a recordar que el nen comença a caminar. Siguin comprensius, humils i a la vegada determinants. Depèn de nosaltres per tenir el 50%. Moltes gràcies".

Així acabava Martí Anglada la conferència organitzada per l'ANC de Gràcia fa uns dies. Molt recomanable de llegir-la: pel que diu, i per com ho diu.

I és que sí, molta gent d'aquest petit país volem fer una cosa que aquí no s'ha fet mai: volem fer la independència, pacíficament. Som la primera generació que reclama un estat propi per Catalunya.

Tenim set mesos per treballar amb intensitat, intel·ligència i eficàcia. Set mesos per explicar amb arguments clars i entenedors què ens passarà si marxem, i què ens espera si ens quedem. I en aquest repte, l'ANC, Òmnium, AMI, CCN, Súmate, i la resta d'entitats de la societat civil que estan a favor del procés, seguiran tenint un paper fonamental i decisiu.

Que ningú dubti que l'ANC, que és qui més ha sabut entendre el perquè de la il·lusió col·lectiva d'un gruix molt important de ciutadans i ciutadanes, tornarà a activar-nos ben aviat per seguir caminant junts.

Per un país nou, net, just i per les persones, hem de recuperar l'esperit del 9-N. En aquest sentit caldrà prestar atenció a l'acte de l'ANC del dia 27 a Cornellà.

La feina que han fet aquestes entitats en els darrers temps mereix confiança i credibilitat perquè recull les il·lusions, els neguits i les pors de la gent del carrer. Però els receptors d'aquesta gran feina hi hem de posar de la nostra part, i ajudar a fer la taca d’oli necessària per aconseguir la victòria.

I ho hem de fer encarant la realitat que tenim al nostre voltant. No per regalar-nos les orelles entre els que ja ho tenim clar, ni caient en el desànim que massa vegades les actuacions de determinats polítics ens provoquen a tots plegats. Ens toca arremangar-nos i anar a trobar els que dubten, els del "tan se'ls en fot", els convençuts del "tots estan pringats, i tots són iguals". I ho hem de fer amb humilitat. Escoltant i parlant clar.

Sabíem que el que volem fer no seria gens fàcil, però aquest és un poble tossut, molt tossut. I com deia Martí Anglada en la seva conferència:

"Totes les passes que fem són com les passes d'un nen: cau, es posa dret, s'agafa a la cortina i l'arrenca".

Fins el 27-S caurem encara moltes vegades. Ens tornarem a posar drets i fins i tot arrencarem més d’una cortina. Però, com els nens, finalment aprendrem a caminar i a fer-ho sols. 

Entre tots hem de fer que el seu camí sigui planer. Un camí que hem de construir amb la memòria d’ahir, i amb l’esforç i la il·lusió d'avui. És el camí cap a la llibertat! Tenim feina, molta feina!