Com milers de catalans, a jutjar pels que ens anem trobant des de dijous passat, aquests dies estem voltant amb la família per Escòcia, gaudint de verds paisatges i buscant, diria que obsessivament, pistes sobre el referèndum convocat per al proper 18 de setembre. Mentre que a Catalunya és difícil fer un pas sense topar-se amb alguna estelada en finestres i balcons, aquí -escric des de Newtonmore- s'ha de tenir bon olfacte per detectar un Yes a les façanes, tot i que una bergadana que viu al poble ens ha dit que estem en una zona on la població, majoritàriament, és favorable a deixar el Regne Unit. També ens ha informat que abans de l'estiu encara era més complicat trobar algun cartell a les carreteres o penjant d'algun fanal fent referència al procés.

Més al sud, a Aberfoyle, uns avis que estaven a peu de carrer amb una taula amb propaganda a favor del sí, ens comentaven que a les grans ciutats hi ha molta gent "cosmopolita" que vol continuar lligada a Londres i que tampoc són menyspreables els "conservadors" als qui ja els va bé l'statu quo actual. Als diaris hem vist al•lusions a la convocatòria, però durant dies la portada l'ocupa l'epidèmia d'Ebola o les investigacions sobre l'últim assassinat de l'Estat Islàmic. I això que queden poc més de quinze dies perquè votin!!. A la ràdio i a la televisió hi ha cadenes que sí que hi dediquen espai, sobretot, perquè dilluns va haver-hi un nou cara a cara en horari de màxima audiència amb Alex Salmond com a clar guanyador, segons totes les enquestes, i que va provocar, a més, moltes piulades i comentaris a les xarxes socials.

A més, hi ha debats amb partidaris del sí i del no on s'exposen arguments com que deixar ara el Regne Unit és fer-ho per sempre i, que per tant, cal pensar molt en el que es fa, perquè no hi haurà marxa enrere, mentre que n'hi ha que, vehements, sostenen que sense Londres no hi haurà tantes retallades i que la vida serà millor.

Un xilè que porta quinze anys per aquí, casat amb una escocesa, i que ens ha atés en un dels supermercats on hem anat, creu que des d'Anglaterra hi ha una certa por a perdre una part del territori, especialment, pel petroli que es produeix des d'Escòcia. Qüestions històriques a banda, sempre en una situació com aquesta hi apareix l'economia.

"Sí és el futur" o "Orgullosos de ser escocesos, desitjosos de continuar units" són enganxines que hem vist en alguns cotxes, mentre ens avançaven per estretes carreteres, igual que en algun bar hi hem vist pissarres on anoten els dies que falten per al referèndum.

Mentre anem fent quilòmetres i fotografiant castells i llacs, també ens anem reafirmant que no és el mateix el moviment que va de dalt a baix que el que de baix ha anat cap dalt, posant-ho tot cap per avall.

Des de The Cairngorms,