Era ahir que sortíem de l’escola bressol i adquiríem una petita figura pel pessebre del moble del menjador. O que preparàvem l’arbre-tió de casa perquè la nit del dia 24 cagués des d’un pijama nou a un conte. Hi col·locàvem una estrella, les puntes de la qual eren uns ditets, que assenyalaven a Betlem, tot i que també ens agradava penjar-hi les boles de sempre i unes cintes brillants platejades.

Per no parlar del moment genial que era descobrir que la mandarina havia desaparegut i en el seu lloc només hi havia unes peles seques o unes clofolles d’ametlla sense el fruit sec a dintre.

Fa tot just quatre dies que preparàvem la carta als Reis, amb una llista que sempre havíem d’escurçar, perquè els Mags, malgrat els seus poders, era impossible que carreguessin amb tot. I si el dia 1 no podíem anar a Igualada, posàvem un segell i ho tiràvem en una bústia groga que hi ha a la cantonada del carrer, sense abans assegurar-nos que l’adreça del patge Faruk era més que visible.

Avui encara ens emociona pensar que al vespre l’incansable arbre-tió en té alguna de preparada, tot i que de llibres no en volem ni sentir parlar i l'única roba que ens fa gràcia són uns texans ajustats (molt ajustats) o una samarreta que ho marca tot i no tapa res.

Tampoc no pujarem a veure l’enviat de Ses Majestats el dia 28 de desembre, perquè ja no toca –a l’adolescència es toquen altres coses, segons m’expliquen encara amb una mica de vergonya- però si no fos per algun que altre prejudici crec que no ens importaria gaire espiar per un forat del poliesportiu de Les Comes tot el que donarà de si la tarda-nit dels Innocents.

Ens hem fet grans, no parem d’enviar-nos missatges pel mòbil, ni de connectar-nos a l’ordinador per comunicar-nos amb missatges críptics, ni de fer-nos fotos amb les amigues quan anem a menjar un entrepà, al cinema o de botigues.

I tanmateix, esperem amb un calendari al davant la nit del 5 de gener i encara ens fem les “xules” amb els companys de classe, perquè a ells, tots barcelonins, els patges no els truquen mai a la porta ni els deixen els paquets a la vista després de col·locar una escala davant d’un balcó.

Encara avui ens preguntem, tot i conèixer les bambolines de la jornada, com els nens de Barcelona poden passar-ho bé la nit de Reis, esperant neguitosos al llit que els camells beguin un got de moscatell i mengin el que els hi han deixat en un platet a l’ampit d’una finestra en plena Gran Via o a la carretera de Sants.