La meva capacitat per a l’astorament disminueix així que creixen les meves filles i s’endinsen en l’adolescència. Aquella etapa de la vida en què si et diuen que han après a saltar a corda muntades dalt d’un cavall amb esclops de fusta i sense mitjons t’ho creus i et limites a fer una baixada de parpelles quan t’ho expliquen. I tanmateix, hi ha dies que encara boto quan llegeixo determinades notícies. Per exemple, el mes de desembre Gas Natural Fenosa va anunciar que l’expresident Felipe González era nou conseller independent de la companyia, amb uns guanys d’uns 126.500 euros bruts a l’any, que nets (netejats no) arribaven als 82.000. Als seus 68 anys –en farà 69 al març- s’ha considerat que el seu prestigi internacional, especialment a L’Amèrica Llatina i a l’àrea mediterrània, és molt bo i pot provocar que es desbloquegi el litigi que es manté amb Argèlia pel tema del gas. I ahir mateix, escoltava per la ràdio a l’actual ministre de la Presidència, Ramon Jáuregui, aplaudint el nomenament i argumentant que anirà molt bé per a Espanya. Segurament, tot i que no sé si servirà perquè l’any que ve no ens augmentin la quota del gas un quatre per cent a la gran majoria dels usuaris, com succeirà a partir d’aquest gener.

Convertit en l’abanderat de dur a terme en un curt termini de temps grans reformes a la Unió Europea, de fer crides contra l’especulació financera i d’alertar sobre el desassossec i la frustració dels ciutadans davant l’actual situació de crisi, González torna a ocupar les primeres planes dels mitjans, malgrat que en el seu dia ell mateix es qualifiqués de gerro xinès que ningú no sap on col·locar.

Des de la seva talaia i els seus milionaris emoluments, friso per escoltar què els dirà als jubilats, principalment de les grans àrees metropolitanes espanyoles, quan el mes de maig omplin a cop d’entrepà i autocar gratuït alguns dels palaus esportius on es faran els mítings de campanya amb motiu de les eleccions municipals i autonòmiques.

Els parlarà de les dificultats que té la seva família per arribar a final de mes? Del bo que és treballar més enllà dels 67 anys? O, potser, es queixarà que José Maria Aznar, com a assessor extern de la companyia elèctrica Endesa, s’endugui a l’any uns 200.000 euros? La dreta, sempre la dreta.