Els tres homes i la dona del cotxe negre fan broma sobre un GPS que s’acaba de desenganxar del parabrisa. Parlen de tornar-lo a col•locar llepant una mica la base de goma de l’aparell. Vénen de cobrir informativament un acte amb moltes ministres espanyoles –hi ha eleccions aviat?-, un conseller, dos exconsellers, uns quants diputats, una alcaldessa i diversos directors generals. La feina ha anat bé i la conversa va sobre rodes. A l’autovia el trànsit és fluid i calculen que cap a les set de la tarda arribaran a destí.

De sobte, el temps s’atura i els quatre personatges de la història són conscients que sí, o sí col•lisionaran contra l’utilitari verd del davant, que ha afluixat la marxa per col•locar-se en un lateral que porta de camí cap a Barcelona. La goma negra de les rodes tatua l’asfalt i, malgrat el lleuger cop de volant del conductor de l’automòbil fosc i de la llarga frenada, el xoc és inevitable. De la mateixa manera que l’estrèpit de la xapa doblegada i la sensació d’irrealitat.

Hem tingut un accident? Sembla que sí, però no ens hem fet mal. El noi del vehicle verdós del davant tampoc no s’ha fet res i, per tant, després de l’ensurt i del moment de les mans tremoloses, toca marcar el terreny amb un triangle, posar-se armilles anti-reflectants i fer papers. Comença la recerca d’un bolígraf que escrigui i el desxiframent d’algunes de les caselles que s’han d’omplir pel tema de les assegurances. En aquesta situació toca, fins i tot, connectar l’i-phone que del seient del darrera ha anat a parar als peus del copilot per conèixer què és la carta verda.

Quan tot sembla que està ja mig solucionat, una ràfega de vent s’endú quilòmetres enllà dos rebuts de l’assegurança d’un dels implicats. L’escena és de pel•lícula de Fellini. Clavats com estem, ara només toca comprovar que els motors s’engeguin. Cap problema. L’alegria és immensa. No ens haurà de venir a buscar la grua. Sencers, altra vegada, decidim que hem de comprar un nou GPS.

Bones vacances i alerta a la carretera.