Conec un dramaturg i director de teatre català que fa dies que no dorm. Lluny de càmeres i micròfons reconeix que totes les decisions que ha hagut de prendre aquestes últimes setmanes han estat molt doloroses i provoquen que a la nit doni voltes sobre el llit. A conseqüència del brutal moment de crisi, ha hagut de reduir funcions en la institució que dirigeix, fer canviar la concepció d’algunes obres per reduir els seus costos al mínim i, fins i tot, suspendre un muntatge que ja havia contractat. Com que a més de ser un bon professional, és una bona persona, confessa que l’espectacle triat per fer desaparèixer d’escena és francès, perquè, tot i que les referències són boníssimes, no coneix cap dels seus integrants i no sap si tenen dificultats per arribar a finals de mes.

En canvi, sí que és conscient del que pateixen avui molts dels actors, il·luminadors, escenògrafs o tècnics de so de casa nostra per pagar les hipoteques o els bolquers dels seus fills petits, igual que passa amb molts treballadors de la indústria o del sector serveis.

Mentre el nostre protagonista pateix –i no fa falta que ho provi de dissimular, perquè la seva cara és un mirall del que passa per dintre- hi ha altres personatges que acaparen les planes d’actualitat i, per coses molt pitjors, que no tenen pas l’aspecte desmillorat i, més aviat, semblen satisfets de tenir els focus al damunt.

Cada vegada que apareix a la pantalla el senyor Bárcenas, per exemple, amb el to de veu que empra, amb aquestes gavardines que el protegeixen del mal temps o amb aquest abric marronós amb el coll fosc amb què es passeja per Madrid, penso que no se’l veu malament. Sense obviar que dimecres passat, sopava tranquil en un dels restaurants del luxós hotel La Pleta de Baqueira Beret, mentre Real Madrid i Barça jugaven un dels partits de la Copa del Rei.

Anècdota si voleu, però la constatació, una vegada més, de que alguna cosa estem fent malament entre tots. I més, quan tenim el precedent de Fèlix Millet, saquejador confés del Palau de la Música, que continua caminant pels carrers de Barcelona, indiferent a la prima de risc i a la cimera anticorrupció convocada ahir pel president Artur Mas, de la que, diuen, en van sortir moltes idees per tal de fer net. Veurem qui neteja més blanc.