Acaben de nomenar els dos màxims responsables de la Unió Europea i llegim que tenen un perfil baix. Del nou president permanent, Herman Van Rompuy, coneixem que sent una passió irrefrenable pels haikus (micropoemes de tres versos no rimats i disset síl·labes, nascuts al Japó), mentre que de la futura Alta Representant de la Política Exterior, la baronessa Catherine Ashton, ens expliquen els cronistes de la cort de Brussel·les que és aficionada a la cuina i al concurs televisiu “Factor X”.

Han anat passant els anys i, finalment, sembla que el Tribunal Constitucional acabarà donant a conèixer la sentència sobre l’Estatut de Catalunya, aprovat pel Parlament i votat per la ciutadania (tot i una alta abstenció). Termes com nació sembla que cauran i es podrien arribar a reinterpretar una quarantena d’articles.

Per un euro, pots “okupar” un pis a Barcelona, recolzat per un jutge, perquè els inquilins habituals són de vacances i els nous tenen molts problemes econòmics.

A Somàlia, uns pirates segresten un vaixell espanyol, i tot i que s’assegura que no s’ha pagat rescat, augmenta de forma considerable la venda de vehicles 4x4 al país.

Fèlix Millet continua dinant fora de casa i Jordi Montull jugant al tennis, mentre cada dia que passa augmenta la quantitat de diners apropiada del Palau de la Música.

A RTVE, després de donar de baixa a centenars de treballadors que ratllaven els cinquanta anys, col·loquen com a nou director general a Alberto Oliart, de 81.

Perquè, per fi, algú és creïble, fem més cas de la monja metge Teresa Forcades que de molts científics que ens adverteixen de la perillositat de la grip A i de les mutacions dels virus.

França és classifica per jugar el proper mundial de futbol gràcies a un gol que ha ajudat a fer amb la mà el nostre Henry davant les omnipresents càmeres de la televisió.

Avui he anat tot el dia amb un mitjó de cada color i amb el pas canviat i no ha passat res. Què ens està passant?