Just quan es commemora el 40è aniversari de la massacre dels advocats del gabinet laboralista del carrer Atocha de Madrid, el meu col·lega Roger Mateos –un periodista gran des que era molt jove- m’explica la peripècia vital del militant del Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP) Cipriano Martos, mort el mes de setembre de l’any 1973, uns dies després que repartís uns fullets d’aquest grup davant una fàbrica de gènere de punt d’Igualada.

Des de ben petita, m’abdueixen les  històries ben explicades o que tinguin substància, ja fossin les aventures del meu avi Francisco a Tetuan, complint el servei militar, ja fossin les facècies de personatges igualadins de pes que la meva mare i les seves germanes comentaven, a vegades en veu baixa, els diumenges de pagès.

Per tant, davant les explicacions del Roger vaig quedar clavada i amb ganes que més gent les conegués, tot i que sé que hi ha alguns conciutadans que ja en tenen constància.

Resulta que Cipriano Martos era un activista antifranquista, que va morir a Reus després d’haver ingerit àcid sulfúric, mentre l’interrogava la Guàrdia Civil.

L’home, que tenia 28 anys, havia nascut a Loja (Granada) i havia emigrat des d’Andalusia cap a Sabadell, on a finals dels anys seixanta va entrar en contacte amb el Partit Comunista d’Espanya (marxista-leninista), que l’any 1971 va promoure la formació del FRAP.

Movent-se en la clandestinitat, actuava a Reus, però sembla, segons un historiador com Frederic Samarra, que va ser després de passar per Igualada, el 25 d’agost de 1973,que va ser detingut per la Guàrdia Civil i tancat a la caserna del cos a Reus. Torturat en va perquè revelés dades dels seus companys de lluita, al final li van fer ingerir una corrosiva combinació d’àcid sulfúric i gasolina.

Martos va ser ingressat en estat greu a l’Hospital de Sant Joan de la ciutat tarragonina amb l’aparell digestiu abrasat, i va estar agonitzant 21 dies fins que va morir d’una perforació d’estómac.

No va ser fins llavors, el 17 de setembre, que van avisar la mare i els germans de Cipriano per comunicar-los que aquest havia mort, tot i que una vegada feta l’autòpsia van enterrar el cadàver sense la presència de cap familiar en una fosa comú del cementiri de Reus, tres dies després.

Fins ara, cap govern espanyol no ha facilitat, segons la família, que s’investigui aquest cas, amb molts interrogants per resoldre, tot i que l’agost de l’any passat, la jutgessa argentina María Romilda Servini de Cubría, que instrueix una causa per crims de genocidi i lesa humanitat comesos durant el franquisme, va cridar a declarar Antonio Martos –el germà- perquè expliqués què havia passat aquells dies de fa 43 anys i com ho havien viscut.

Ara esperen que la jutgessa exigeixi a la Guàrdia Civil que faciliti els noms dels agents que es trobaven llavors a la caserna de Reus i que es pugui identificar els botxins d’un home que va arribar a Catalunya buscant una vida més digna, que va treballar al tèxtil a Sabadell i Terrassa, a més de fer d’encofrador a Barcelona i Reus, l’última ciutat on va viure.

D’altra banda,  falta conèixer què va passar exactament a Igualada. Hi havia algú que ja abans estava darrere la pista de Cipriano, o va ser una persona  que es trobava en aquells moments a la ciutat qui va alertar la Guàrdia Civil sobre l’activitat del militant del FRAP davant una coneguda fàbrica de gènere de punt?