El núvol groc que just fa una setmana feia anar de corcoll Igualada i la Conca serà, segurament,  la noticia de l’any a la ciutat, o si més no, la de més repercussió. Per bé o per mal, difícilment som escenari de fets que despertin l’interès de mitjans internacionals com la BBC, The Guardian, el Daily Mail o l’agencia Reuters. Sens dubte va ser l’espectacularitat de la imatge el que els va cridar l’atenció. En canvi, els mitjans més propers, han anat més enllà de la foto perquè l’accident, com sol passar, ha destapat o revifat elements de debat potser menys espectaculars, però força més importants.

Al llarg d’aquesta setmana s'ha questionat si l’empresa SIMAR, on va tenir lloc l’accident, tenia actualitzats els protocols de seguretat. A més, segons els experts, el Plaseqcat -que estableix com actuar en cas de risc químic- es va activar 90 minuts tard. I resulta que Igualada encara no té un Pla d’Actuació Municipal específic per al sector químic com estableix la normativa. Podeu llegir totes aquestes informacions en aquest mateix mitjà.

Segons han dit els experts a posteriori, la perillositat del núvol no era tanta com la seva aparença feia témer. Però, i si no hagués estat així? L’accident es va produir al voltant de les 9 del matí, però no va ser fins una hora més tard quan va arribar l’avís de confinament a la població. Els parcs i camps del voltant d’Igualada eren plens de nens i nenes que havien sortit a celebrar Dijous gras. Ras i curt: tots ells van respirar durant almenys una hora el que fos que transportava el núvol químic. 

Passada l’emergència i coneguda la baixa toxicitat del núvol, l’alcalde destacava davant la premsa que, a l’hora d’ordenar el confinament, havia regit la prevenció. Alguns, com el seu soci de govern, li han criticat un inapropiat to cofoïsta davant els mitjans. Al marge del seu gust per les càmares o no, la realitat és que ni el confinament a l’hora que es va ordenar, ni els entrepans que no van arribar per dinar haurien previngut el desastre si el núvol hagués estat tòxic de veritat. La prevenció real, la que hauria minimitzat els efectes d’una emergència més greu, passava perquè l’empresa tingués els protocols de seguretat en ordre (ja veurem si finalment és així). Passava perquè el Plaseqcat s’activés en pocs minuts i perquè l’Ajuntament tingués un Pla d’Actuació Municipal per al sector químic que evités improvitzacions i garantís una gestió efectiva i ràpida. Però no teníem res d’això.

Precisament perquè es va cometre la temeritat de construir un polígon industrial entre el nucli urbà i una zona residencial amb escoles incloses i a hores d'ara ningú hi ha posat remei, tots plegats hauríem de ser previnguts de veritat. L’experiència de l’explosió el 2009 en una altra química de les Comes, Comercial Godó, va ser un avís ignorat. Ser previnguts hauria estat que el personal de l'empresa estés preparat per reaccionar immediatament. Ser previnguts hauria estat que l'Ajuntament ja tingués redactat un Pla d’Actuació Municipal per al sector químic abans que la normativa li obligués. No ens enganyem. El confinament no va ser una resposta de màxims, sinó el mínim que es podia fer quan, una hora després de l’explosió, no es coneixia la càrrega tòxica del núvol. Pel que fa als tan anunciats entrepans, no sé si sabrem mai qui se’ls va menjar.